2022, un any de successos meteorològics històrics a Espanya

Les temperatures anormalment altes han marcat enguany, que ha passat a ser el més càlid des que hi ha registres

Des que va començar l’any 2022, la meteorologia ha sigut notícia primer per la falta de pluges, després per la calor i finalment per les abundants precipitacions, malgrat la sequera, així fan balanç des de Meteored.


Rebre les notícies de València Diari

Una cosa històrica ha sigut la temperatura. Pocs dies abans d’acabar l’any 2022 s’ha confirmat que enguany ha sigut el més càlid de la sèrie històrica a Espanya, superant en 1,6 °C el valor mitjà des de 1961.

Hermine provoca inundacions a Canàries

El Centre Nacional d’Huracans (CNH) va nomenar la tempesta tropical Hermine entre el 23 i 25 de setembre, quan es trobava molt al sud i a distància de Canàries. Va tindre un recorregut singular de sud a nord i paral·lela a les costes africanes.

A pesar que el seu centre no va alterar o va ser pròxim a l’arxipèlag canari, la interacció amb un tàlveg en altura va causar una llengua d’humitat i bandes de precipitacions que van propiciar pluges generalitzades, fortes i persistents.

Moltes precipitacions van estar acompanyades de tempestes, sobretot el 24 i 25 de setembre, quan es van batre rècords d’acumulacions en 24 hores. A més, el 25 es van superar els 100 l/m² en un dia en moltes localitats.

La borrasca Efraín

La borrasca Efráin es va originar en un actiu cicló subtropical. Més tard va patir un procés d’aprofundiment i variació en latituds mitjanes, convertint-se en una potent borrasca molt a l’oest de la Península.

Més al nord, un anticicló de bloqueig a Groenlàndia va propiciar que Efraín enviara diversos fronts amb pluges abundants en la façana occidental peninsular, amb valors generalitzats de més de 100 l/m² en punts que patien una intensa sequera. Les pluges estaven vinculades a “rius atmosfèrics” molt carregats d’humitat. Alhora, la borrasca va escudar de les irrupcions gèlides de nord que van patir altres països.

Temperatures extremes a l’estiu

La calor extrema que va patir Espanya durant aquest estiu va ser la situació meteorològica més ressenyable de l’any. No s’havien registrat valors tan anòmals des de l’estiu de 2003.

Es van registrar tres onades de calor (quasi quatre) i va destacar l’escassa relaxació de la calor entre els pics de les ones i les nombroses nits tropicals i tòrrides, batent-se per bastant els registres anteriors.

La borrasca Celia i la calitja

Durant aquest any els episodis de calitja han sigut protagonistes a Espanya. Han destacat tant la seua regularitat com la intensitat i amplitud d’alguns episodis.

Un d’ells va ser l’associat a la borrasca Celia el mes de març, donant lloc a una històrica intrusió de pols en suspensió i uns cels taronges que semblaven ficticis. La sequera en el nord d’Àfrica va ajudar a l’alliberament de l’atmosfera de grans quantitats de pols i arena d’origen saharià. Durant unes hores, Espanya va ser el país amb la pitjor qualitat de l’aire del planeta.

Llarga temporada de sequera

El 2022 ha sigut un any lleugerament sec respecte a la mitjana. Encara que cal matisar entre diferents zones, amb una clara diferenciació entre les regions del nord i les de l’est, sobretot en les del sud-oest on hi ha hagut un llarg període de sequera.

Les restriccions d’aigua van arribar fins a les Ries Baixes, amb els embassaments espanyols per davall del 35% de la seua capacitat total, registres que no es donaven des de 1990.

Al desembre, l’intens anticicló situat al nord del continent va propiciar que les borrasques arribaren a punts meridionals, canviant la situació i propiciant que aquest mes haja sigut dels més humits del segle.

Un any negre per a la massa forestal

La sequera i la calor de l’estiu van causar incendis i durant l’any s’han calcinat més de 300.000 hectàrees a Espanya. Aquest escenari de grans incendis s’ha donat en altres punts d’Europa, deixant enguany una superfície cremada tres vegades per damunt de la mitjana durant l’última dècada i quatre vegades superior a Espanya.

Malgrat això, en els últims 20 anys, una major conscienciació ciutadana, l’augment de la persecució dels piròmans i la millora dels equips d’extinció han aconseguit reduir el nombre d’incendis que es donen cada any a Espanya. Entre 2010 i 2019 el nombre de sinistres ha baixat un 36 % respecte a la dècada passada.

Últimes notícies

Notícies relacionades

Activar notificacions D'acord No, gràcies