Israel confirma la mort d’Ibrahim Mohamad Kobeisi, cap de la unitat de míssils d’Hezbol·là
L’Exèrcit israelià llança “unes 2.000 municions” contra “prop d’1.500 infraestructures terroristes” a Líban durant l’últim dia
MADRID, 24 (EUROPA PRESS)
Almenys sis persones han mort hui dimarts a causa d’un nou “bombardeig selectiu” executat per l’Exèrcit d’Israel contra la capital de Líban, Beirut, en el marc de la seua intensa onada d’atacs aeris des del dilluns, que fins hui deixen més de 550 morts i més d’1.800 ferits.
El Ministeri de Sanitat libanés ha indicat en un breu comunicat en el seu compte en la xarxa social Facebook que l’atac, que ha aconseguit el barri de Ghobeiri –situat en el sud de Beirut i de majoria xiïta–, ha deixat a més 15 ferits, en el qual suposa el primer balanç oficial de les autoritats després del bombardeig.
Poc abans, l’Exèrcit israelià havia indicat que “les Forces Armades d’Israel (FDI) han dut a terme un bombardeig selectiu a Beirut”, un dia després d’un altre atac en la capital i després del bombardeig perpetrat el divendres també en la ciutat, que va deixar més de 50 morts.
Així mateix, l’Exèrcit israelià ha informat que un dels objectius de l’atac era Ibrahim Mohamad Kobeisi, cap de la unitat de míssils i coets d’Hezbolá, que ha mort víctima de l’ofensiva israeliana junt amb “altres comandants clau” de l’estructura d’Hezbol·là dedicada als projectils.
Les autoritats israelianes han assenyalat que Kobeisi comandava diverses unitats d’Hezbol·là, inclosa la branca de “míssils de precisió”, i que al llarg dels últims anys havia sigut responsable del llançament de míssils per part de la milícia libanesa contra posicions israelianes.
“Kobeisi era un punt central del conocimeinto en el camp dels misiiles i estbaa prop dels alts comandaments militars d’Hezbol·là”, ha assenyalat l’Exèrcit d’Israel, que apunta que el mort es va unir a Hezbol·là en la dècada dels 80 i des de llavors havia ocupat “diversos llocs militars clau” en l’organització.
L’atac té lloc un dia després d’un altre bombardeig a Beirut que hauria tingut com a objectiu a Alí Karaki, qui figurava com un dels pocs alts càrrecs de la branca militar que seguien amb vida, segons un organigrama publicat la setmana passada per les FDI.
De fet, l’atac del divendres es va saldar amb la mort d’Ibrahim Akil, un alt càrrec del grup libanés, qui hauria mort junt amb altres comandants de les forces especials d’Hezbol·là.
OPERACIONS CONTRA L'”AMENAÇA” D’HEZBOL·LÀ
D’altra banda, l’Exèrcit israelià ha detallat que durant les últimes 24 hores ha llançat “unes 2.000 municions” contra “prop d’1.500 infraestructures terroristes” a Líban, en el marc de les seues operacions “per a eliminar l’amenaça que suposen les capacitats d’Hezbol·là”. “Els avions de combat seguixen operant i atacant a estes hores”, ha destacat.
De fet, el cap de l’Exèrcit d’Israel, Herzi Halevi, ha assegurat que “no cal donar respir” al partit-milícia i ha avançat que les forces israelianes “acceleraran les operacions ofensives” contra Líban. “La situació requerix una acció intensiva continuada en tots els fronts”, ha resolt.
Hezbol·là ha respost a aquests atacs amb el llançament de desenes de projectils contra posicions militars d’Israel i una “fàbrica de municions”. L’Exèrcit ha xifrat en prop d’un centenar els coets disparats des del sud de Líban durant les últimes hores, sense que ara com ara hi haja informacions sobre víctimes o danys materials.
Durant els últims dies s’ha registrat un repunt de les tensions, especialment després de l’onada d’explosions coordinades la setmana passada en dispositius de comunicació usats suposadament per Hezbol·là, que va deixar al voltant de 40 morts i uns 3.000 ferits, incidents criticats per la comunitat internacional pel seu caràcter indiscriminat.
Les hostilitats en la regió van esclatar després que Hamàs i altres faccions palestines llançaren el 7 d’octubre una sèrie d’atacs contra Israel que van deixar quasi 1.200 morts i més de 250 ostatges. L’Exèrcit israelià va iniciar llavors una cruenta campanya militar contra Gaza que se salda de moment amb més de 41.400 morts, als quals se sumen més de 700 palestins morts a Cisjordània i Jerusalem Est.
Els atacs del 7 d’octubre, denominats ‘Inundació d’Al Aqsa’ per Hamàs i els seus aliats, van portar a més a l’obertura del front en la frontera entre Israel i Líban, amb combats constants des de fa més d’onze mesos. A més, els hutíes i milícies proiraníes de l’Iraq han llançat míssils i drones contra Israel –que ha executat bombardejos contra territori de Líban, Síria i Iemen– en resposta a la seua ofensiva contra Gaza.
