Arreplega la “preocupació” per la reducció de la llengua per la llei de llibertat educativa i insta a garantir-la en centres sociosanitaris
VALÈNCIA, 24 (EUROPA PRESS)
El Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa advertix de la “deterioració” de la situació de les llengües regionals o minoritàries en algunes autonomies –entre elles el valencià a la Comunitat Valenciana–, amb l’adopció de mesures que “obstaculitzen” la implementació de les obligacions que establix este tractat subscrit per Espanya.
En un informe d’avaluació publicat hui dimarts, realitza una sèrie de recomanacions per a millorar la protecció i promoció del valencià a la Comunitat, entre elles garantir el seu ús en els centres sociosanitaris. A més, l’anàlisi sobre la situació dels idiomes minoritzats es fa ressò de la “preocupació” per la reducció del valencià, especialment en zones castellanoparlants, derivada de la nova llei de llibertat educativa.
L’informe, consultat per Europa Press, recorda que a la Comunitat Valenciana “l’educació es basa formalment en un model plurilingüe on tots els centres educatius han d’implementar el Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural”.
“Este model té com a objectiu garantir que els alumnes aconseguisquen una competència plurilingüe que implique domini oral i escrit en les dues llengües oficials, i domini funcional d’una o més llengües estrangeres. Segons este model, el temps mínim dedicat a continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials, durant l’escolaritat obligatòria, haurà de ser del 25% de les hores lectives efectives”.
I apunta: “El nou projecte de llei (l’anomenada “Llei de Llibertat Educativa”) que ha sigut presentat per les noves autoritats regionals el 2024 i que reduiria dràsticament la presència del valencià en el model educatiu de la Comunitat Valenciana i, en particular en les zones castellanoparlants, és font de gran preocupació”. Este informe d’avaluació es basa en la situació política i jurídica realitza a Espanya pels experts al gener del 2024, prèvia a l’aprovació final de la norma.
En l’apartat de recomanacions per a l’acció immediata, els experts animen a “prendre mesures per a garantir l’ús del valencià en els centres sociosanitaris, així com que els valencianoparlants puguen interactuar en la seua llengua materna amb les sucursals locals de l’administració estatal. Igualment, anima al fet que la legislació garantisca procediments en valencià a petició d’una de les parts.
Els especialistes advoquen en un altre moment de l’informe per assegurar la possibilitat de l’ús del valencià en la prestació de serveis públics i en l’àmbit de l’economia, “especialment” en el sistema financer.
RESOLUCIONS JUDICIALS
Ja posant el focus en tota Espanya, el Comitè d’Experts exposa que està “particularment preocupat per diverses decisions judicials adoptades per Tribunals Superiors de Justícia, a nivell autonòmic, i posteriorment confirmades pel Tribunal Suprem espanyol”.
“Algunes d’estes decisions no són compatibles amb els compromisos ratificats per Espanya en virtut de la Carta”, advertix l’informe que es referix específicament a la sentència definitiva del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordenant la implantació d’un mínim del 25% de docència en castellà en el català en el sistema educatiu, la qual cosa “constituïx un gran motiu de preocupació”.
Els experts conclouen que, si bé Espanya compta amb un sistema ben desenvolupat de protecció i foment de les seues llengües regionals i minoritàries, és necessari redoblar els esforços per a satisfer les llacunes existents i complir així les obligacions que li imposa el tractat.
Agreguen que la Constitució espanyola, els Estatuts d’Autonomia i les legislacions específiques proporcionen un marc general per a la protecció i foment de les llengües regionals i minoritàries. No obstant això, alerten, “els principals desafiaments se seguixen presentant en els àmbits de la justícia, l’administració estatal, la prestació de servicis públics i els intercanvis transfronterers, que són competència de les autoritats estatals espanyoles”.
En estos àmbits sovint no s’apliquen plenament les disposicions de la Carta, particularment pel que fa a garantir el dret dels ciutadans a utilitzar les seues llengües regionals o minoritàries en els procediments judicials, els servicis d’atenció sanitària i la comunicació amb les institucions estatals, incidixen.
En esta línia, consideren que l’ús de llengües regionals en l’administració de l’Estat també seguix sent “limitat” en les comunitats autònomes on la llengua vernacla està protegida. Encara que les administracions locals i regionals solen exigir que el funcionariat conega aquest llengües, la disponibilitat de personal amb un domini lingüístic suficient en l’administració de l’Estat és “baixa”. En este punt, el Comitè recalca que la digitalització dels servicis públics, si bé és beneficiosa, no ha de marginar l’ús de les llengües regionals o minoritàries.
Sobre els mitjans, assenyalen que la disponibilitat de programes de radi i televisió en llengües regionals o minoritàries és en general satisfactòria a nivell autonòmic, però s’ha de prestar més suport a la seua presència en les plataformes internacionals de temps real.
