José Luis Ábalos ha demanat a la Sala Segona del Tribunal Suprem que anul·le el seu processament en la causa sobre la compra de màscares. Al·lega que és víctima d’una instrucció desequilibrada, sense proves i sustentada en les afirmacions de l’UCO, en la qual es veu, segons el seu recurs, abocat a un cadafal en el qual només pot forcejar inútilment clamant per la seua innocència.
En el seu recurs d’apel·lació contra l’acte de transformació en procediment abreujat —equivalent al processament i pas previ a l’obertura de juí—, el seu defensa reitera al llarg de 78 pàgines les diligències que va sol·licitar sense èxit. Acusa l’instructor, Leopoldo Puente, d’assumir a ulls clucs el relat de la força actuant i d’ometre sistemàticament la pràctica de les evidències proposades per la representació de l’exministre.
Defensa denuncia una instrucció desequilibrada
La base del procediment, sosté, són les declaracions del comisionista Víctor de Aldama sense aportar cap prova més que la seua paraula i tres fulles de fotocòpies. Denúncia a més un presumpte pacte amb la Fiscalia que qualifica com una sort d’híbrid processal, la qual cosa, al seu juí, desequilibra el procés en perjuí dels qui no van voler pactar en situar com a eix probatori el que s’ha dit per un dels investigats.
Ábalos posa en qüestió les quantitats que Aldama atribuïx a la trama, qualificades com a gegantesques: primer un milió, després dos i ara sembla que cinc. Subratlla que tals xifres no apareixen per cap part en la causa i que la seua constant variació debilita el relat acusatori al no acompanyar-se de documents, traçabilitat de pagaments o ingressos que encaixen amb eixes sumes.
Sobre l’informe patrimonial de l’UCO, la defensa afirma que només tergiversant els números s’ha arribat a una xifra de tot just 95.000 en deu anys, la qual cosa fa una quantitat de tot just 9.500 euros a l’any. Afig que una suposada comissió per este import, atribuïda a adjudicacions de material sanitari o altres facilitats davant diferents administracions, s’antulla bastant ridícula per a justificar l’existència d’una trama de mossegades milionàries.
La representació de l’exministre subratlla que en l’anàlisi dels seus comptes bancaris no han sigut detectades desviacions que caldria esperar si, com se suggerix, existiren grans quantitats procedents d’operacions de distinta magnitud. Recorda que durant la seua etapa com a ministre, de juny de 2018 a juliol de 2021, va tindre coberts la majoria dels gastos sense necessitat de realitzar disposicions bancàries, i que l’economia familiar comptava amb els ingressos del seu exesposa. La tossuda realitat és que no hi ha diners procedents d’eixes mossegades milionàries, rasa l’escrit.
També nega que Koldo García actuara com a custodi de diners seus. Sosté que el que feia era avançar pagaments de gastos que Ábalos li retornava després. Estén eixa negació al seu fill, Víctor Ábalos, del qual assegura que les seues activitats professionals a Colòmbia complixen amb la normativa de prevenció de blanqueig de capitals, tractant així de separar relacions personals de qualsevol circuit econòmic opac.
Proves reclamades abans del juí
Entre les diligències denegades que la defensa considera essencials figura la devolució del disc dur de la seua propietat intervingut en el domicili de Koldo. La seua anàlisi pericial tecnològica es titlla de crucial per a comprovar si es va produir una investigació clandestina abans de sol·licitar al Congrés el suplicatori necessari per a poder imputar-li, extrem que, de confirmar-se, afectaria les garanties del procediment.
Insistix igualment que es requerisca al Ministeri de Transports una certificació sobre el nombre de folis entregats a la seua secretària entre 2018 i 2021, amb la finalitat de demostrar que la referència a secretària no al·ludia a bitllets, com interpreta l’UCO. Segons la defensa, eixe contrast terminològic ajudaria a descartar lectures incriminatòries d’expressions usades en la documentació.
A més, reclama que s’investigue la distribució de màscares. Demana requerir a Correus els albarans de lliurament del material procedent de Transports i que el propi ministeri certifique quantes màscares sobrants quedaven després de la distribució. També sol·licita que s’aclarisca si es va facilitar a tercers l’accés a les dependències on es guardaven les màscares, amb l’objectiu de fixar la cadena de custòdia i detectar possibles irregularitats.
Finalment, sol·licita que se cite com a testimonis al sotstinent de la Guàrdia Civil José Luis Rodríguez i al conductor assignat al Ministeri de Transports. En paral·lel, manté que els contractes examinats es van ajustar a la normativa excepcional aplicable i que les operacions articulades a través dels mateixos no van vulnerar ni la gestió de fons públics en general ni la normativa de contractació pública en particular.
