Anar al psicòleg ja no es considera un gran tabú, les persones han començat a ser conscients i normalitzar que tenir una bona salut mental és fonamental per a aconseguir una millor qualitat de vida. Fins ara una part important de la població considerava que prendre la decisió d’anar al psicòleg implicava reconèixer que tenia un problema greu, a més dels estigmes negatius com tenir por de ser jutjat o ser considerat “un boig”.
Arran de la pandèmia i el confinament s’ha començat a normalitzar i ara es tracta amb més naturalitat, no sols entre amics o familiars, sinó que cada vegada són més els famosos que comenten en públic que han sol·licitat l’ajuda d’un psicòleg. Persones influents del món de l’espectacle, les xarxes socials o cantants i actors com Dulceida, Ana Milà, Dani Martín, Ibai Plans o Simon Biles, han comptat públicament i sense embuts als seus fans i seguidors que van a teràpia.
Així mateix, fa uns mesos el líder de la formació política Más Madrid, Iñigo Errejón va comptar en el Congrés dels Diputats la necessitat d’actualitzar l’estratègia de salut mental i doblegar el nombre de professionals en la sanitat pública. Durant la seva intervenció un diputat del PP li va cridar: “vés-te al metge”, demostrant que encara existeix un estigma en parlar d’estos temes.
D’altra banda, la pandèmia del coronavirus ha augmentat les demandes assistencials, segons el Centre de Recerques Sociològiques (CIS), des de l’inici de la pandèmia al voltant d’un 6,4% de la població ha acudit a un professional de salut mental i un 5,8% ha rebut tractament psicofarmacològic, entre els quals destaquen els ansiolítics (un 58,7%) i els antidepressius (41,3%).
Els problemes “més comuns” han estat un 43,7% per ansietat i un 35,5% per depressió. Segons el psicòleg clínic i assessor del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana, Ángel Pozo “el principal motiu de consulta és el sofriment de les persones en les seves vides que es tradueix en reaccions d’estats d’ansietat, sota estat d’ànim o de consum de substàncies o alteracions de comportaments diversos. La forma més freqüent de manifestar el sofriment psíquic augment de les respostes d’ansietat i sota estat d’ànim”.
A pesar que el sistema de Seguretat Social garanteix una atenció psicològica gratuïta per a tota la població, l’alta demanda i els pocs recursos sanitaris necessaris provoquen llista d’espera d’un a tres mesos. La ràtio de psicòlegs en la Comunitat Valenciana és de 4,3 cada 100.000 habitants, mentre que a Espanya la mitjana són 6 professionals cada 100.000 habitants, molt per sota de la mitjana en la Unió Europa que se situa en 18.
“Sempre seriosa desitjable que hi hagués més professionals de Salut Mental al servei de la població i que ens equiparem als nivells d’altres països de la Comunitat Europea i altres àmbits” explica Pou i afirma que s’ha generat “una tendència a patologizar el que són problemes de la vida”.
“Moltes vegades ens trobem persones amb dificultats de caràcter clínic i molts altres casos són reaccions a circumstàncies adverses que els fan passar-ho malament, i no ens dediquem tant a tractar trastorns o problemes de salut mental sinó aconsellar i orientar a les persones perquè reposin les seves vides d’una manera més satisfactòria”.
Salut mental i joves
El dels joves i adolescents ha estat un dels col·lectius més afectats per la pandèmia. L’Associació Espanyola de Pediatria llanço un missatge d’alarma en duplicar-se els casos d’urgència psiquiàtriques infantils, els trastorns de conducta alimentària, els casos d’ansietat, depressió i les autolesions i intents de suïcido adolescent arran de la situació provocada pel coronavirus.
Segons un informe del Fons de les Nacions per a la Infància (UNICEF), un de cada set adolescents d’entre 10 i 19 anys tenen un problema de salut mental diagnosticat, és a dir, un total de 166 milions de nens i joves de tot el món. En el 2020 s’ha constatat un increment del 30% de suïcidis en persones joves.
Els principals problemes que sofreix esta franja de la població és la depressió i l’ansietat, com també reflecteix l’estudi del CIS. A més, les xarxes socials són un dels factors que creguin més inseguretat en aquesta franja d’edat en compartir una imatge idíl·lica i irreal i llançar missatges artificials.
A València, el servei d’acompanyament psicològic ‘T’escoltem’ impulsat per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de València, ha realitzat durant l’últim any 352 atencions a 150 joves de 12 a 30 anys. Les principals demandes dels joves són pel maneig dels episodis d’ansietat, l’autoestima, les relacions familiars i socials i el futur laboral o acadèmic.
Segons va explicar la regidora de Joventut, Maite Ibáñez “els joves són molt més conscients actualment de la necessitat de cuidar de la salut mental” i ha afirmat que “han crescut amb una conjuntura sociocultural en la qual l’estigma sobre l’ajuda psicològica s’ha atenuat en gran manera” .
