Pedro Sánchez va anunciar la passada setmana la seua voluntat de no prorrogar l’estat d’alarma que finalitza el pròxim 9 de maig. Així, Espanya estaria, previsiblement, afrontant el seu últim mes sota esta mesura excepcional que ha servit a les comunitats autònomes per a tenir un suport jurídic sobre les restriccions que s’han imposat durant els darrers mesos amb l’objectiu de controlar la transmissió de coronavirus.
Així, els governs autonòmics han pogut limitar la mobilitat dels seus ciutadans, fer tancaments perimetrals o fixar l’horari del toc de queda —dins els límits marcats pel govern espanyol— entre altres mesures. Ara, però, amb l’imminent final de l’estat d’alarma, ha sorgit el dubte si les comunitats autònomes podran mantenir estes mesures només aplicant la legislació ordinària.
La majoria de juristes consultats han destacat, en línies generals, que sense el paraigua de l’estat d’alarma no es podrà continuar aplicant ni el toc de queda ni el tancament perimetral de les autonomies. Tot i això, des de la Moncloa han insistit que sí que es podran adoptar estes restriccions, mentre que des del PP, el principal partit de l’oposició al Congrés, ha proposat aprovar un ‘pla B’ jurídic de manera urgent.
«És necessari fer un esforç d’unes setmanes més»
Davant esta situació, les comunitats autònomes estan coordinant-se per tal de mantenir els tancaments perimetrals «unes setmanes més», abans de l’aixecament de l’estat d’alarma. En este sentit, les dos úniques autonomies que han aixecat el tancament perimetral imposat durant la Setmana Santa són Madrid i les Canàries. La resta de regions es mantindran confinades perimetralment, amb tancaments provincials, comarcals o municipals.
Segons han avançat fonts coneixedores de les converses entre les comunitats autònomes al diari ‘El Confidencial Digital’, els serveis jurídics de la majoria de presidents regionals ja estudien mesures per tal de mantenir els tancaments després del 9 de maig. En este sentit, sense determinar un termini, tots coincideixen en «un esforç d’unes setmanes més, fins a l’arribada de l’estiu, per tal de no espatllar la temporada turística de juliol i agost».
La voluntat és permetre una major mobilitat en estes dates, ja que la previsió és que s’haurà aconseguit un nivell de vacunació important.
L’exemple de Navarra
La majoria de comunitats autònomes estudien una estratègia per tal de buscar l’aval de la justícia en la decisió de restringir la mobilitat de la ciutadania sense el paraigua de l’estat d’alarma. En este sentit, el precedent a seguir és el de Navarra que el passat mes d’octubre va aplicar el tancament perimetral, que va ser avalat pels tribunals per l’alt índex de contagis que tenia en aquell moment l’autonomia.
