Les claus de la nova llei d’habitatge: topalls de lloguer, deduccions en l’IRPF i recàrrecs en l’IBI


Rebre les notícies de València Diari

El Consell de Ministres ha donat llum verda al projecte de la primera llei d’habitatge estatal, que ara passarà al Congrés per a la seua tramitació parlamentària. Amb ella es pretén impulsar el mercat del lloguer, a través d’incentius fiscals i limitant els preus en zones tensades, en les àrees en les quals ha pujat fins a convertir-se en inassequible.

L’objectiu és tramitar la norma per la via d’urgència, perquè puga entrar en vigor en la segona meitat del 2022, tal com recull el pla de recuperació remés a Brussel·les.

L’Executiu segueix així amb el seu projecte de llei desoint les crítiques abocades la setmana passada pel Consell General del Poder Judicial. Després de rebutjar un primer esborrany de dictamen que avalava la iniciativa, la majoria conservadora de l’òrgan de govern dels jutges va aprovar un dictamen que acusa l’Executiu d’envair competències autonòmiques amb la seua regulació del mercat de l’habitatge.

No obstant això, es tractava d’un informe que, encara que preceptiu, no és vinculant, per la qual cosa el Govern ha decidit ignorar-lo.

 

 

Claus de la nova llei tal com entra al Congrés

 

Topar els preus. El límit en el preu del lloguer s’aplicarà, segons recull la normativa, només en el que l’Administració competent catalogue com a àrea de mercat tensat. Podrà ser un carrer, un barri o fins i tot una població sencera, si es compleixen dos requisits: que el preu mitjà de les hipoteques o els lloguers, juntament amb els subministraments bàsics (aigua, llum, comunitat, etc.) supere el 30% dels ingressos mitjans de les llars; i que aquests preus acumulen en cinc anys una pujada almenys cinc punts superior a la inflació mitjana de la comunitat en aqueix mateix període.

Però no serà el Govern el que declararà les zones de lloguer tensionat, sinó els executius autonòmics, per la qual cosa el desplegament de la nova llei podrà ser desigual al país. De fet, la majoria de les comunitats governades pel PP ja han anunciat que no aplicaran aqueixos topalls de preus.

 

GRANS PROPIETARIS

 

Són els únics afectats pel límit. Un dels grans punts de fricció entre els socis del Govern va ser precisament a qui afectarien les limitacions en el preu del lloguer. Al final seran les comunitats les que topen els preus en les àrees tensades, però només si els immobles pertanyen a grans forquetes amb personalitat jurídica.

És a dir, que, encara que es considerarà gran propietari a les persones físiques o jurídiques que siguen titulars de més d’una desena d’habitatges urbans o una superfície construïda superior a 1.500 metres quadrats, només s’aplicarà la restricció a les empreses.

A més, els preus màxims no es definiran fins dins de 18 mesos, que és el temps que la norma dona per a dissenyar l’estadística en la qual les autonomies se secundaran per a aplicar-los, algunes ja s’han negat.

 

XICOTETS ARRENDADORS

 

Sense pujada de la renda. Encara que queden exempts d’aplicar el límit de preu, els particulars que tinguen habitatges per a llogar en aquestes zones calentes hauran de congelar la renda (tant per als contractes en vigor com per als nous).

Abans que expire el contracte, els inquilins podran sol·licitar una pròrroga per tres anys sense que varien les condicions econòmiques, mentre que en els nous arrendaments estaran subjectes al preu que recollia el contracte anterior, que només es podrà incrementar amb l’IPC.

 

PUJADA DE FINS Al 10%

 

A canvi de contractes per deu anys. Les congelacions referides tindran excepcions. Es podran aplicar pujades del preu de la renda de fins a un 10% sempre que el contracte signat siga de llarga duració, és a dir, almenys deu anys. També es podran repercutir en el preu del lloguer (de nou, fins a un 10%) les millores realitzades en l’immoble ja siguen de rehabilitació, accessibilitat o estalvi energètic.

 

INCENTIUS FISCALS

 

La carlota per a contindre la renda. La norma inclou una sèrie d’incentius fiscals perquè els xicotets propietaris opten per abaratir el lloguer i generar així una contenció general de preus. Per a això hi haurà bonificacions de fins al 90% en l’IRPF si la rebaixa és del 5% (inicialment s’havia fixat en el doble).

En el cas que l’habitatge es destine a lloguer social o a menys de 35 anys, la bonificació serà del 70%, mentre que per a la resta dels supòsits en els quals es rebaixen els preus, l’incentiu fiscal serà del 50%, enfront del 60% en vigor ara.

PENALITZAR PISOS BUITS

 

Recàrrec en l’IBI. Juntament amb la carlota de les bonificacions està el pal per a posar en el mercat els habitatges buits. La llei recull un recàrrec de fins al 150% en l’impost de béns immobles (IBI) per a les cases que estiguen injustificadament desocupades més de dos anys. Serà aplicable únicament per als qui posseïsquen quatre o més propietats, i s’exclouen les segones residències que s’ocupen només en vacances, les que estiguen en obres o oferides en el mercat.

PÚBLICA I ASSEQUIBLE

 

Reforçar l’habitatge social. Un altre dels punts en els quals incideix la normativa és en la prohibició que autonomies o ajuntaments puguen vendre a empreses privades habitatge públic en un termini inferior a 30 anys.

La ministra va subratllar que es tracta d’evitar el desmantellament d’un parc públic ja escàs. Així, per a fer-ho créixer, s’estableix una reserva del 30% del sòl de les noves promocions per a habitatge protegit (10% per a lloguer social). Es crea el concepte d’habitatge assequible incentivat (privada), amb beneficis fiscals i urbanístics, a canvi de llogar-se a baix preu.

Últimes notícies

Notícies relacionades

Activar notificacions D'acord No, gràcies