València-Diari

Telegram info@valenciadiari.com

E-Mail: info@valenciadiari.com

La Comunitat Valenciana és la segona autonomia amb menys infermers per habitant

Les dades parteixen d'un estudi realitzat pel Sindicat d'Infermeria (Satse).
Imatge d'arxiu | Cedida

 

La Comunitat Valenciana és la segona autonomia, només per darrere d'Andalusia, amb menys infermers per habitant, amb una ràtio de 1.866 persones per professional, segons l'estudi 'Anàlisi de la situació dels infermers, infermeres, matrones i fisioterapeutes en els centres sanitaris del país', realitzat pel Sindicat d'Infermeria (Satse).

 

D'acord a aquest informe, Andalusia, Comunitat Valenciana i Balears són les comunitats autònomes amb un major número de població assignada a cada infermer, mentre que en l'altre extrem es troben Canàries, Navarra i Extremadura.

 

D'acord aquest estudi, presentat durant 2018, els infermers que treballen en els centres de salut espanyols tenen una població assignada que arriba fins a les 1.900 persones per a cadascun d'ells, la qual cosa suposa "una excessiva sobrecàrrega de treball que afecta negativament en l'atenció i cures que reben els ciutadans i pacients", lamenten.

 

Així, conclouen que a Espanya es necessiten, com a mínim, 87.890 infermers més en el sistema sanitari públic, dels quals 15.514 corresponen a Atenció Primària. La mitjana de població assignada per cada infermer és de 1.649 persones, amb Andalusia, Comunitat Valenciana i Balears com les comunitats autònomes 'pitjor parades', amb 1.933, 1.866, i 1.845 persones, respectivament, per infermer. En l'altre extrem, es troben Canàries (1.345), Navarra (1.411), i Extremadura (1.416).

 

Segons Satse, la "situació òptima" seria que cada infermer haguera d'atendre unes 1.100 persones i, en tot cas, no superar les 1.400 persones. "L'actual càrrega de treball incideix fonamentalment a no disposar de tot el temps que desitjarien per a realitzar les seues funcions, ja siga en la consulta del centre de salut o en les atencions que es realitzen en el domicili del pacient, la qual cosa repercuteix negativament en l'atenció rebuda pel ciutadà", critiquen.

 

Altres de les "conseqüències negatives" del dèficit d'infermers que denuncien és que "resulta pràcticament impossible realitzar activitats i actuacions de prevenció i promoció de la salut que propicien un major coneixement i autocuidat de la població infantil, juvenil i adulta", ressalten.