La Unió de Llauradors exigeix que es done una solució immediata a la confusió existent per les cremes agrícoles i reitera que instarà la desobediència si finalment es prohibeixen, perquè només es disposa del que queda de mes per a desfer-se de les restes de poda en les explotacions agràries.
De la mateixa manera, l’organització professional agrària reclama a la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, que destituïsca al o els responsables d’aquesta que no van al·legar contra la nova Llei d’àmbit estatal 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular i que deixa en l’aire la possibilitat de cremar amb dos articles ben diferents, en un la prohibeix i en un altre l’eximeix.
Per exemple, l’article 3, 2.e), assenyala que aquesta Llei no s’aplica a la palla i un altre material natural, agrícola o silvícola, no perillós, utilitzat en explotacions agrícoles i ramaderes, en la silvicultura o en la producció d’energia a base d’aquesta biomassa, mitjançant procediments o mètodes que no posen en perill la salut humana o danyen el medi ambient.
“Algú a Madrid dins del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha legislat sense conéixer la realitat agrària i alguns a València dins de la Conselleria de Transició Ecològica no han sabut frenar a temps aquesta atzagaiada i per tant no han defensat convenientment els interessos dels llauradors valencians, per la qual cosa caldria depurar responsabilitats”.
Cal assenyalar que, com tots els anys, des de l’1 de juny al 16 d’octubre ja no es podrà cremar atenent la normativa autonòmica en prevenció d’incendis i per això queden pocs dies per a desfer-se de les restes de poda, deixant en una clara situació d’indefensió a nombrosos llauradors just en un moment on molts cultius requerisquen d’aquesta pràctica.
En aquest sentit, hi ha localitats de la Comunitat Valenciana que s’estan acollint a eixa suposada prohibició de les cremes de la Llei de Residus i les han prohibides, mentre que unes altres sí que les estan autoritzant.
La Unió considera que no es pot publicar una normativa i prohibir alguna de les actuacions contemplades de la nit al dia. Per això l’organització advoca per establir un període de transició i adaptació d’uns cinc anys mitjançant el qual es realitze un debat públic i participatiu per a resoldre els problemes de les cremes agrícoles en aquells llocs on resulta impossible triturar en el camp.
A més, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, responsable última de tot aquest assumpte, tira pilotes fora i trasllada la problemàtica a les comunitats autònomes instant a demanar certificats fitosanitaris per a poder cremar, “una cosa totalment impensable en la Comunitat Valenciana que convertiria en un interminable suplici burocràtic per als llauradors amb cada permís sol·licitat i col·lapsaria també els serveis de la Conselleria”, assegura Peris.
La Unió continua insistint que les restes de poda són un subproducte de material vegetal que es gestiona (crema o tritura) en la mateixa explotació i mai poden ser considerats com un residu que sí que queda subjecte obligatòriament al seu tractament posterior en una planta.
“Una vegada més se’ns tracta d’imposar una norma emanada des dels despatxos de Madrid, sense tindre en compte la realitat del camp que és molt dispar segons comunitats autònomes i cultius. Cal treballar amb els territoris i no a esquena d’ells buscant l’enfrontament absurd i innecessari entre el món urbà i rural”, insisteix el secretari general de la Unió.
