El president del Govern, Pedro Sánchez, té com a data límit per a la celebració de les pròximes eleccions generals el 10 de desembre de 2023, ja que no considera la possibilitat de forçar una interpretació de la llei electoral que allargara el seu actual mandat unes setmanes més.
Sánchez ha vingut assegurant que esgotarà la legislatura i que té estabilitat per a aconseguir-ho malgrat que puga haver-hi iniciatives com la reforma laboral, convalidada aquesta setmana després d’una polèmica votació, que no compten amb el suport dels seus socis d’investidura.
“Objectiu: culminar la legislatura”
Hores abans que s’aprovara aqueixa convalidació en el Congrés, repetia la seua intenció en una roda de premsa durant la seua visita a Unió dels Emirats Àrabs.
“El Govern té com a propòsit, com a objectiu, com a determinació, culminar la seua legislatura una vegada acabe la presidència espanyola de la Unió Europea en el segon semestre de 2023“, va manifestar.
Espanya ostentarà aqueixa presidència de torn de la UE des de l’1 de juliol de 2023 fins al 31 de desembre d’aqueix any, però el propi cap del Govern, en una conversa informal posterior amb els periodistes, va aclarir que les seues paraules no signifiquen en sentit estricte que els comicis vagen a ser una vegada que Espanya deixe d’exercir aqueixa responsabilitat europea.
La seua intenció és que se celebren coincidint amb els últims compassos d’aqueixa presidència, complint la normativa electoral i sense forçar una interpretació de la llei que podria portar-los fins i tot a gener de 2024.
Per tant, d’acord amb aqueixes premisses, l’última data possible per a les pròximes eleccions seria el 10 de desembre de 2023.
Per què el 10 de desembre
El dia en què s’acudeix a les urnes és el que s’ha pres sempre com a referència per a l’inici de la legislatura, que s’estén durant quatre anys.
Com els últims comicis generals van ser el 10 de novembre de 2019, el mandat de les Corts actuals conclourà just quatre anys després, el 9 de novembre de 2023.
D’acord amb l’article 42 de la Llei orgànica del Règim Electoral General (*LOREG), si no hi ha dissolució anticipada de les Corts, el president del Govern està obligat a expedir el decret de la nova convocatòria 25 dies abans de l’expiració del mandat de les cambres.
La precampanya i la campanya electoral coincidirien amb la presidència d’Espanya en a l’Unió Europea
Aqueix decret, que es publica l’endemà en el Boletín Oficial del Estado, ha d’incloure la data dels comicis, que tal com determina també la llei electoral, se celebraran 54 dies després d’aqueixa publicació.
És a dir, que si Sánchez porta al límit la legislatura, haurà d’expedir el decret de convocatòria el 16 d’octubre de 2023 (25 dies abans que concloga), es publicarà en el BOE el 17 d’octubre i les eleccions seran el 10 de desembre (54 dies després de la seua publicació).
El 10 de desembre de 2023 és el diumenge immediatament posterior a una setmana amb dos festius, el dimecres 6 (Dia de la Constitució) i el divendres 8 (la Immaculada Concepció), que aprofiten molts espanyols per a passar uns dies d’oci, per la qual cosa Sánchez hauria de calibrar si això podria afectar la participació i seria convenient optar per una altra data anterior.
En aqueix cas, el diumenge 3 de desembre també podria estar condicionat pels mateixos motius en situar-se a l’inici del pont vacacional.
Si la legislatura s’estén fins al final seria la segona ocasió que succeeix, ja que Mariano Rajoy va actuar de la mateixa forma en la convocatòria de les eleccions generals del 20 de desembre de 2015, apurant fins a l’últim dia el període obert amb els comicis del 20 de novembre de 2011 i havent de regir-se pels temps estipulats per a aquest cas.
Sánchez descarta que les eleccions generals coincidisquen amb les generals o les autonòmiques
Des del Govern s’assegura que Sánchez no es planteja fer coincidir les eleccions generals amb les municipals i autonòmiques i que la seua determinació és clara perquè se celebren, com ell diu sovint, “quan toca”. I quan toca és a la fi de 2023.
