Immunitzar el 70% de la població espanyola per a finals d’agost. Esta va ser la promesa que va fer el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el passat 6 d’abril. No comptava amb la suspensió de les vacunes d’AstraZeneca i Janssen, que obren una nova crisi en la campanya de vacunació i amenacen les previsions del calendari de l’Executiu central.
L’últim revés ha estat la decisió de la farmacèutica Janssen de suspendre l’entrega de la seua vacuna a Europa. Així ho han acordat, després de la paralització de la vacunació als Estats Units per l’aparició de trombes greus. Espanya havia de rebre este dimecres 300.000 unitats d’esta vacuna, que consta d’una sola dosi.
De fet, Espanya havia dipositat grans esperances en esta vacuna que, en comptar amb una sola dosi i amb unes millors condicions de conservació, estava cridada a accelerar el ritme de vacunació. Pedro Sánchez va anunciar que a finals d’agost s’haurien immunitzat 33 milions de persones, aconseguint així la immunitat de grup necessària per a decretar el final de la pandèmia i la tornada a la normalitat.
Però el compliment d’este calendari depenia en bona part de la vacuna de Janssen. Ara la promesa queda en dubte per la suspensió de la distribució del fàrmac i els dubtes que segueixen planant sobre la vacuna d’AstraZeneca. A més, la Comissió Europea ha anunciat la seua intenció de no comprar més vacunes d’estos dos fabricants.
La no arribada de la vacuna de Janssen suposa que Espanya haurà de seguir vacunant amb les dosis que tenia fins ara. Tenint en compte l’avenç de la campanya de vacunació fins ara, a este ritme, comptant fins i tot amb la vacuna d’AstraZeneca, el nostre país no aconseguirà la immunitat de ramat fins al 2022.
En els 106 dies que han transcorregut des que va començar la campanya de vacunació a Espanya, els serveis de salut autonòmics han posat 11 milions de dosis. Tenint en compte que es necessiten 66 milions de dosis per vacunar 33 milions de persones (dos dosis per persona), es necessitaran 631,7 dies per posar-les totes. Això representa un any i set mesos. Traduït: la normalitat no arribaria a Espanya fins a l’agost de 2022.
Vacunació amb les dues dosis, el 2024
La cosa es complica si ens referim a la pauta de vacunació completa. Les autonomies estan donant prioritat a les primeres dosis, i fins ara, en 106 dies, només 3,1 milions d’habitants s’han posat les dosis. Això vol dir que per tenir a 33 milions d’habitants amb la pauta completa de vacunació es necessitarien 1.115 dies. O siga, ens n’aniríem a 2024.
Això és així perquè les comunitats autònomes prefereixen tenir el màxim de població vacunada amb almenys una dosi, que ja ofereix una mica de protecció enfront del coronavirus i les seues variants. Però l’escassetat de subministrament de vacunes suposa un retard en l’administració de la segona dosi, que retardaria la campanya de vacunació més de tres anys.
El govern espanyol ha començat a assumir que el calendari de vacunació es veurà alterat pels últims esdeveniments. Així i tot, des de Sanitat intenten transmetre optimisme i, en la seua última compareixença, la ministra Carolina Darias es va reafirmar en el compromís de complir amb l’ambiciosa promesa de Pedro Sánchez. El govern espanyol confia que estos problemes se solucionen aviat i es puga donar una nova i definitiva empenta a la vacuna.
La incertesa de les vacunes
L’Executiu espanyol corre el risc de confondre els desitjos amb la realitat. El missatge de Pedro Sánchez del 6 d’abril tenia com a objectiu transmetre una mica d’optimisme a una societat esgotada, que espera recuperar la normalitat este estiu. Però les seues previsions estaven basades en una estratègia que no inclou els contratemps.
Una visió, potser, una mica innocent, tenint en compte que estem parlant de vacunes que han vist la llum en menys d’un any, quan normalment es triguen almenys cinc anys. Els casos d’efectes adversos greus en persones que reben la vacuna era una cosa esperada, tenint en compte la rapidesa amb què s’han fabricat estes vacunes en un context d’urgència i necessitat.
El treball de les autoritats sanitàries ara és investigar i limitar el màxim possible els riscos de les vacunes. El dels governs és gestionar la progressiva tornada a la normalitat, posant en una balança l’economia i la salut dels ciutadans. Una tasca difícil, que pot portar a previsions precipitades i anuncis triomfalistes que, com s’acaba de demostrar en este cas, xoquen amb la trista realitat.
