El govern de Pedro Sánchez afronta un període clau per a l’economia espanyola i, en particular, en la legislació laboral. A demés de les pròrrogues dels ERTO, el govern espanyol té damunt de la taula diferents qüestions com la regulació dels «riders», la jornada laboral de quatre dies i l’augment del salari mínim.
Espanya duplica la mitjana europea de temporalitat
El tema de la temporalitat està en el punt de mira del govern espanyol, i amb esta intenció es proposa penalitzar les empreses que contracten als seus treballadors de dilluns a divendres i els donen de baixa els caps de setmana. Esta és l’estratègia que seguixen algunes empreses per a estalviar-se el pagament de les cotitzacions. La conseqüència és més precarietat en el món laboral i l’augment de la temporalitat. Per això el ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que dirigix José Luis Escrivá, ha posat en marxa mesures per a penalitzar esta classe de contractes.
«Penalitzarem, establirem una taxa per a les baixes de contractes», ha afirmat el ministre. La mesura de l’Executiu espanyol va encaminada a posar fi a la temporalitat, que és un dels grans problemes del mercat laboral espanyol: el 90% dels contractes que se signen cada mes en Espanya són de caràcter temporal, i un de cada quatre són de molt curta durada: menys de set dies.
Per a frenar esta situació, el govern de Sánchez vol introduir una taxa que penalitze les empreses que s’aprofiten dels contractes de curta durada. En el cas més extrem, els empleats que finalitzen el seu contracte el divendres tornen a ser contractats dilluns. Escrivá considera que «és una pràctica intolerable, que no es pot acceptar».
El ministre recorda també que esta classe de pràctiques, diferencien Espanya dels països del seu entorn. Durant els últims anys, la bretxa ha augmentat i abans d’arribar la pandèmia, el nostre país ja duplicava la mitjana europea de temporalitat. Una situació que s’ha agreujat amb l‘actual crisi econòmica.
Però la veritat és que gràcies a estes estratègies, moltes empreses conseguixen pagar menys a la Seguretat Social. El perjudicat és el treballador, que resta desprotegit i a mercè d’un mercat laboral inestable. «S’ha convertit en una cosa cultural en Espanya, no podem acceptar-ho», diu contundent el ministre.
A demés, José Luis Escrivá ha avançat que el sistema d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), posats en marxa per a pal·liar els efectes de la pandèmia, serà de 30.000 milions d’euros. Ara, el govern espanyol ha de negociar amb els agents socials per a prorrogar els ERTO més enllà del gener de 2021. «Duraran el que hagen de durar», ha dit.
Polítiques actives d’ocupació
La Unió Europea exigix una sèrie de reformes a canvi de les ajudes del pla de recuperació, xifrat en 140.000 milions d’euros. Els assessors fiscals asseguren que estes reformes tenen a vore amb qüestions tècniques que s’allunyen de les prioritats reals del ministre.
Escrivá és partidari de frenar l’atur estructural que arrossega Espanya a partir de dos mesures. Una, dissenyar un nou model d’ERTO que sostinga en el temps un mecanisme que s’ha demostrat efectiu. L’altra, millorar les polítiques actives d’ocupació.
Amb relació a trobar un mecanisme paregut als ERTO, el ministre assegura que «és fonamental fer ús de la negociació col·lectiva i també afegir elements de formació i capacitació dels treballadors». Sobre les polítiques actives d’ocupació, creu que les actuals són molt millorables.
«A voltes crec que s’incidix molt en la part normativa laboral i crec que són dos elements centrals», reconeix el ministre, que també s’ha mostrat partidari de reforçar els mecanismes de mobilitat laboral entre totes les comunitats autònomes. Una de les seues propostes és donar ajudes a les famílies que es traslladen a zones a on hi ha més oportunitats laborals.
