Els Estats Units van decidir suspendre la vacunació amb Janssen, de Johnson & Johnson, este dimarts. Ara, s’investigarà l’origen d’una sèrie de trombes molt semblants als associats amb la vacuna d’AstraZeneca. Poc després, la companyia anunciava el retard del llançament de la seua dosi a Europa, que era imminent, mentre s’investiguen les trombosis en pacients ja vacunats amb Janssen.
La veritat és que la vacuna d’AstraZeneca i la monodosi de Johnson & Johnson es basen en una tecnologia molt similar. Ambdues usen com a vehicle per a activar la resposta immune un adenovirus. Este component sembla ser el responsable de les trombosis, segons els experts que han articulat la hipòtesi més sòlida de moment sobre els estranys casos de trombes amb baixos nivells de plaquetes.
Les dosis basades en adenovirus fa anys que estan investigant-se. No obstant això, mai s’havien utilitzat de manera massiva en humans. Malgrat que hi ha una aprovada contra l’Ebola, l’única utilitzada amb freqüència és la de la ràbia per als animals. La recerca sobre els trombes d’AstraZeneca porta implicacions genètiques per a esta mena de vacuna al qual pertanyen, a més de la de Janssen, la vacuna russa Sputnik i la xinesa CanSino. Totes elles tenen en comú este element bàsic, que serveix de plataforma per al desenvolupament de la vacuna.
Tot això explicaria per què fins al moment no hi ha hagut cap problema similar sobre trombosi amb les vacunes de Pfizer i Moderna, basades en una tecnologia diferent, la de l’ARN missatger.
Una recerca potent
Fa ja diverses setmanes, l’equip d’hematòlegs alemanys dirigit per Andreas Greinacher va assenyalar com a causa dels trombes investigats a una estranya reacció autoimmune. D’alguna forma, la vacuna causava una activació d’anticossos que feien que s’alterassen les plaquetes, les atacaven, i com a conseqüència derivaven en la formació de trombes. En un nou article, publicat en ‘The New England Journal of Medicine’, Greinacher i els seus companys detallaven com creuen que succeeix esta reacció i apuntaven que tindria una relació directa amb l’adenovirus.
Estos virus són fonamentalment ADN que necessita introduir-se en una cèl·lula per a deixar el seu missatge genètic. En cada dosi de vacuna d’AstraZeneca hi ha 50.000 partícules de virus i, en lloc d’entrar en les cèl·lules, algunes d’elles es veuen atretes per una proteïna essencial per a la coagulació de la sang, anomenada factor plaquetari 4, més coneguda com a PF4.
L’hematòleg Ramón Lecumberri explica en què consisteix este mecanisme, que és bastant similar a un efecte secundari poc comú de l’heparina anomenat HIT i que desencadena anticossos contra la proteïna PF4. «Esta proteïna té càrrega positiva, per la qual cosa qualsevol substància amb alta càrrega negativa, com l’heparina o l’ADN de l’adenovirus, tendirà a unir-se a esta proteïna», assenyala este expert.
Un dels experts en esta mena de trombes que ha investigat el succeït amb AstraZeneca, Theodore Warkentin, ha subratllat que la clau pot estar en ADN lliure. Això significa que és algun fragment genètic no contingut en l’adenovirus el que pot estar beneficiant esta unió aberrant amb la proteïna humana. Esta associació es dona en molt pocs casos, però quan ocorre l’organisme deixa de reconéixer la proteïna PF4. En estar unida a l’ADN del virus, passa a ser un element estrany contra el qual es generen anticossos.
A pesar que els adenovirus utilitzats per AstraZeneca, Janssen o Sputnik són diferents, «el mecanisme podria ser el mateix», adverteix Ramón Lecumberri.
Les vacunes d’adenovirus
Els adenovirus utilitzats per Janssen i AstraZeneca són virus del refredat comú que es modifiquen genèticament per a introduir en l’organisme humà la proteïna S del coronavirus, que és la que utilitza el SARS-CoV-2 per a infectar les cèl·lules humanes. D’esta manera s’aconsegueix que el sistema immune la reconega i puga activar les defenses davant una infecció real.
Ara, l’assumpte és esbrinar si, en este procés, pot haver-hi problemes per a algunes persones en les quals l’adenovirus desencadenaria, a més, esta rara reacció autoimmune: trombes, coagulació i baixada de plaquetes. «El problema és que no sols baixen les plaquetes, sinó que a més s’activen i produeixen els trombes. Estos anticossos, en unir-se a la FP4, tenen la particularitat que activen les plaquetes: s’agreguen les unes amb les altres i a més són el brou de cultiu idoni perquè es produïsca una coagulació en cascada», destaca este expert.
Malgrat tots, Lecumberri crida a la calma. I és que s’està investigant si hi ha un vincle entre sis nous casos de trombes, ocorreguts als Estats Units entre els seus més de set milions vacunats, i la dosi de Janssen, igual que es va fer anteriorment amb AstraZeneca.
