La Secció Primera de l’Audiència Provincial d’Alacant ha condemnat a un home a tretze anys de presó per un delicte d’agressió sexual a Xàbia a una dona que pateix una discapacitat psíquica, en un grau del 69 per cent.
La sentència, a la qual ha tingut accés EFE, imposa a més al condemnat, d’origen marroquí i les inicials del qual són N.E.R., el pagament d’una indemnització de 40.000 euros a la víctima pels danys morals ocasionats.
El tribunal considera provat que l’acusat es va aprofitar de la dona i que la va penetrar per força, “a pesar que ella li repetia que no volia mantindre relacions sexuals amb ell”.
Els fets es van produir en la matinada del 10 de març de 2018 en un garatge d’un carrer del municipi de Xàbia, quan la víctima es dirigia a un bar pròxim al que acudia de manera habitual.
Aleshores, segons la sentència, el processat es va abalançar sobre ella, la va agafar pel braç i la va introduir en el garatge “mostrant-li un bitllet de 10 euros” i dient-li que volia mantindre relacions sexuals amb ella.
En la sentència es deixa constància que l’acusat no podia ignorar que la dona tenia diversitat funcional, ja que “la situació de la víctima és perceptible per a qualsevol persona que entaula una mínima relació amb ella”, sense que resultara necessari conéixer a fons l’idioma castellà, com havia arribat a al·legar l’acusat.
És més, d’acord amb la sentència, tots dos havien reconegut que “es coneixien amb anterioritat”, per la qual cosa el processat no podia al·legar que la malaltia li poguera passar inadvertida.
En aquesta línia, el tribunal aplica el tipus agreujat del delicte d’agressió sexual en tractar-se d’una víctima especialment vulnerable per raó de la seua diversitat funcional.
En el judici, l’acusat havia arribat a sostindre que les relacions sexuals havien sigut consentides. No obstant això, el tribunal confereix tota la versemblança al relat sostingut per la víctima tant en la seua declaració inicial davant la Guàrdia Civil, com en el jutjat d’instrucció de Dénia, així com durant la celebració de la vista.
A més, també es dóna valor probatori al testimoniatge d’una de les treballadores del bar pròxim al que la víctima va acudir després de l’agressió, plorant, “ajustant-se la roba i molt nerviosa”.
