VALÈNCIA, 5 (EUROPA PRESS)
El 58,61% de les famílies de la Comunitat Valenciana incloses en el cens de la consulta per a triar la llengua base han exercit el seu dret a vot, segons ha donat a conèixer el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, qui ha qualificat “d’èxit” el resultat i ha augurat que, amb este percentatge, pràcticament “el cent per cent” dels alumnes entrarà en l’idioma preferit.
“En les últimes europees va votar el 51%”, ha assenyalat el responsable de política educativa del Consell, que ha remarcat que als consells escolars –“el model que defensa l’esquerra” per a determinar la planificació, ha apuntat– “només vota el 10,9% dels pares que, a més després, no tenen la majoria”.
D’acord a les dades facilitades este dimecres en roda de premsa pel conseller –acompanyat pel secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, i el director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe– han votat 339.411 famílies, 42.264 d’elles a la província de Castelló –és la demarcació amb més percentatge de vots, el 59,81%–; 170.141 a Valencia (58,81%) i 127.006 a Alacant (57,96%).
Quant a la distribució per nivells, la participació més alta ha sigut la de les famílies d’alumnat d’Infantil, des de 3 anys fins a 1º de Primària, els fills de la qual estaran el pròxim curs en el que la Llei de Llibertat Educativa anomena ‘ensenyaments inicials’, en les quals la clau és aprendre a llegir i escriure, i on la llengua base té un major pes.
La participació en Educació Infantil s’ha situat en termes globals en el 65,92%, arribant al 67,86% en el cas de tres anys. “Des d’Educació sempre hem mantingut que les famílies tenen dret al fet que els seus fills cursen estos primers ensenyaments en la seua llengua habitual”, ha subratllat Rovira.
Quant a Primària, la participació global ha sigut del 61,27%. De 2º a 5º, el percentatge se situa entre el 60-65%, mentre que la resta de cursos –de 6º de Primària a 3º d’ESO (alumnes que estaran en ESO l’any que ve–, la mitjana és del 50%.
Així mateix, la primera anàlisi de dades revela que la participació ha sigut superior en les zones de predomini lingüístic valencianoparlant. Destaca a Alacant el 73,28% anotat en la comarca del Comtat i el 70,21% a l’Alcoià; el 67,26% als Ports i el 66,99% en la comarca valenciana de la Vall d’Albaida.
A la província d’Alacant, les dades completes per comarques són estos: el Comtat (73,28 %), l’Alt Vinalopó (57,79 %), Baix Vinalopó (62,49 %), Vega Baixa (46,70 %), Vinalopó Mitjà (62,27%), l’Alacantí (60,92 %), la Marina Alta (56,58 %), la Marina Baixa (53,95 %) i l’Alcoià (70,21 %).
A Castelló: Els Ports (67,26 %), Alt Millars (55,43 %), Alt Palància (59,60 %), Baix Maestrat (52,19 %), l’Alcalatén (57,17 %), la Plana Alta (61,91 %), la Plana Baixa (60,26 %) i Alt Maestrat (64,55 %).
I a la província de Valencia, les coses queden així: la Vall d’Albaida (66,99%), Camp de Morvedre (57,64 %), Camp de Túria (60,28%), Rincón d’Ademús (38,32%), Vall de Cofrents-Aiora (61,90 %), la Canal de Navarrés (55,07%), la Costera (64,82%), la Foia de Bunyol (45,17 %), la Plana d’Utiel-Requena (56,61%), la Ribera Alta (53,71%), la Ribera Baixa (61,38%), la Safor (59,57%), La Regió muntanyenca (54,53%), l’Horta Nord (59,72 %), l’Horta Sud (57,06%) i València (60,34%).
Preguntat per si això pot entendre’s com una “mobilització a favor del valencià”, José Antonio Rovira ha assenyalant que és una “dada real” que no entra a valorar, ja que al seu departament “el resultat li donava exactament igual”. “El que volíem era deixar als pares la decisió sobre en quina llengua volen que els seus fills aprengueren a llegir i a escriure”, ha asseverat.
“Nosaltres hem donat un termini adequat –la consulta s’ha desenvolupat del 25 de febrer al 4 de març–, hem fet una campanya informativa i la gent és lliure de votar o no”, ha sostingut Rovira, que ha insistit que un 60% de participació és “per a considerar-ho un èxit”.
“HEM ANAT TOTS EN LA MATEIXA LÍNIA”
A més, ha fet notar que els col·lectius que advocaven per l’elecció del valencià –ha citat a Famílies en Valencià, que “defensa el model en català que era el que estava aplicant el Botànic”– també animaven a votar. “Hem anat tots en la mateixa línia” de votar, ha considerat.
El conseller també ha esmentat a partits i associacions que s’han pronunciat públicament sobre la consulta, com a PSPV, Compromís, sindicats –STEPV, UGT i CCOO– o la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya –que té “una part de representació però no l’absoluta de les famílies”, ha dit, als qui “els ha faltat fer una roda de premsa conjunta”.
Una vegada realitzada la votació, la direcció dels centres docents públics i la titularitat dels centres privats concertats publicaran demà dijous els llistats d’alumnat amb la llengua base triada per les famílies. Sobre este 40% que no ha votat, tal com s’establix en la normativa seran els centres els que facen el repartiment.
Des de la Conselleria es mostren convençuts que el resultat de la consulta va a permetre que “la planificació educativa es faça sobre la base del que han triat les famílies”.
“LLEUS AJUSTOS”
En este sentit, el secretari autonòmic ha avançat que l’arranjament escolar del pròxim curs es troba ja en una fase “molt avançada” –les inspeccions compten ja amb un primer esborrany– i quan es publique tindrà “un xicotet retoc” amb els ajustos, reclamacions acceptades etc. derivats de la consulta. “Creiem que amb lleus ajustos es podrà satisfer totes les demandes”, ha postil·lat McEvoy, que ha recalcat que este “és un treball en el qual estan coordinades totes les direccions generals”.
En esta línia, ha reivindicat la política de “llibertat d’elecció” de l’actual administració educativa, que ha contraposat a l’absència de discussió que hi havia abans en els centres. Per això, ha remarcat que no hi ha “cap intenció de canviar este paradigma”: “La llibertat implica que cadascun expresse les seues opinions i que puga haver-hi una dialèctica entre els uns i els altres”, ha sentenciat.
I, interrogat pels advertiments llançats per les associacions de directors de Primària i Secundària lamentant les “tensions innecessàries” generades per este procediment, McEvoy ha dit no entendre que persones que pertanyen a associacions d’un cos docent que és part de l’administració i amb les quals s’ha interlocutat “àmpliament”, puguen fer valoracions d’este tipus”.
Martínez Arrúe, per la seua banda, ha comentat que, encara que es tardarà unes setmanes a conèixer la planificació lingüística definitiva, amb els resultats de la votació ja serà possible fer una estimació provisional i veure quantes classes van a eixir de cada llengua.
Finalment, el director general ha agregat que la plataforma de votació va patir una caiguda durant uns 30 minuts durant la primera jornada a causa de l'”afluència massiva” i, a partir d’ací, “no hi ha constància de més”, ha precisat.
