Les ciutats tenen tendència a tindre unes temperatures més elevades que les zones menys urbanitzades, especialment durant la nit. Esta diferència de temperatura és el que s’anomena efecte 'illa de calor'. Els edificis i carrers alteren la temperatura, la radiació solar, la humitat i els materials de construcció tenen unes propietats que absorbixen i emmagatzemen la calor que posteriorment, durant la nit, es va alliberant en l’atmosfera.
La temperatura de l’aire en les grans ciutats poden ser de 3 a 8 ºC més elevades que les dels seus entorns rurals. La zona més calenta acostuma a situar-se en el centre del nucli urbà, però la meteorologia, l’orografia o les característiques de l'entramat urbà poden desplaçar este nucli càlid de l'illa de calor.
La forma en què es disposen els edificis afecta directament a la calor que els materials han anat absorbint del sol durant les hores del dia. L'alçada dels edificis també afecta directament i fa de 'tap' de manera que a la calor li costa més 'escapar' creant un nou fenomen que se suma a l'illa de calor urbana. Per tant, les grans ciutats són els entorns amb major probabilitat d’ocurrència d’este altre fenomen conegut en anglès com a 'Sky View Factor', que és el factor de la proporció de cel visible des d'un carrer.
La formació d’illes de calor urbanes té diferents efectes en la ciutat, en el consum de recursos, en la salut dels habitants i en el conjunt de l’ecosistema urbà. En ser un fenomen de distribució irregular i heterogeni tant en l’espai com en el temps, és fa difícil definir exactament quina és la magnitud d’estos impactes, i en alguns casos fins i tot establir una relació directa amb el fenomen.
📸 L'actualitat valenciana en imàtgens! Seguix-nos en Instagram
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!