Una majoria de les comunitats autònomes governades pel Partit Popular continuen rebutjant l’oferta de condonació de deute proposat pel Govern central, que sí que valoren territoris amb executius socialistes, com Astúries i Castella-la Manxa. Estes diferències es mantenen a poques setmanes de la pròxima Conferència de Presidents, convocada per al 6 de juny a Barcelona.
Les autonomies dirigides pel PP, entre les quals es troben Andalusia, Aragó, Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Extremadura, La Rioja i Múrcia, insistixen que la prioritat ha de ser la reforma del sistema de finançament autonòmic, i no la condonació del deute, que qualifiquen de paperot, fum o parany.
Rebutjos i posicionaments clars
Estes posicions ja es van fer evidents al febrer, quan els consellers econòmics d’estos governs van abandonar la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en protesta, deixant plantada a la ministra d’Hisenda. La quitació de deute aprovat llavors va ser de 83.000 milions d’euros, l’objectiu dels quals és alleujar la càrrega financera de les autonomies més endeutades perquè puguen accedir als mercats privats.
Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla no formen part d’esta dinàmica, però també reclamen que el repartiment de fons s’aborde amb prioritat. Navarra i el País Basc compten amb un sistema de finançament diferent; Navarra es mostraria disposada a acollir-se a una eventual condonació dins del marc del conveni navarrés, mentres que el País Basc ha acordat flexibilitzar els límits del seu endeutament.
Temes enfocats per al Govern
El Govern ha limitat els temes de la pròxima Conferència de Presidents a vivenda, Formació Professional i Universitat, no obstant això, les comunitats governades pel PP exigixen que s’incloga la reforma del sistema de finançament i el deute. En este context, cada territori ha expressat les seues prioritats i postures concretes.
Posicions per comunitats
Andalusia manté la seua negativa a la quitació, fins i tot després d’una reunió tècnica amb Hisenda que va durar només cinc minuts. Aragó considera la condonació una mutualización del deute per a beneficiar a Catalunya. Astúries, amb un govern socialista, sí que dona suport a la proposta de quitació.
Balears rebutja l’oferta i demana revisar el sistema de finançament, qualificant la condonació com un plat de llentilles. Canàries es mostra oberta a la quitació, encara que amb negociacions sobre les xifres i planteja la immigració com a prioritat. Cantàbria la considera fum i exigix la reforma del sistema de finançament.
Catalunya no sols accepta la quitació sinó que ja ha refinançat part del seu deute. Proposa la vivenda com a assumpte principal. Castella-la Manxa i el PSOE estan molt a favor de la condonació i demanen un fons transitori per al finançament autonòmic.
Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid rebutgen la condonació i exigixen avaluar el compliment de compromisos previs. La Generalitat Valenciana, malgrat ser la comunitat més endeutada en termes de PIB, també la rebutja, proposant en canvi la reforma del sistema i l’energia.
Extremadura sol·licita un finançament just i s’oposa a la condonació, amb focus en un sistema elèctric estable i la continuïtat de la central nuclear de Almaraz. La Rioja manté la seua negativa, i proposa debatre temes com a professionals sanitaris, dependència i infraestructures ferroviàries.
Divisions i reptes per al futur
Este escenari reflectix profundes divisions polítiques i financeres entre les autonomies que compliquen aconseguir consensos en la Conferència de Presidents, la qual cosa posa en dubte l’efectivitat de les solucions per al sistema de finançament i la gestió de deute a Espanya.
