El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 18 anys i mig de presó a un exmarine holandés per assassinar la seua parella el febrer del 2020 després d’apunyalar-la i degollar-la a les oficines de la seua immobiliària a Teulada-Moraira per, posteriorment, llançar el seu cadàver a un contenidor d’escombraries.
Els fets van tindre lloc la matinada del 16 de febrer del 2020 després que l’acusat i la víctima, de nacionalitat romanesa i 36 anys, entaularen una discussió motivada per la gelosia.
Aquella nit, el condemnat va eixir per diversos locals d’oci i en un va coincidir amb la seua parella, que estava acompanyada d’un altre home, si bé ella va marxar del lloc al cap de pocs minuts.
Més tard, el condemnat “amb la sospita que ella estiguera amb un altre home”, la va anar a buscar i la va veure en un altre local acompanyada d’un altre home. L’acusat va marxar, però de seguida va tornar per comprovar el que estava fent i, una vegada allí, va començar una discussió amb ella recriminant-li que s’estiguera besant amb un altre home.
Poc després, tots dos van abandonar el local i se’n van anar a la immobiliària que regenta l’exmarine, que, aprofitant que ella se’n va anar al bany a rentar-se les mans, va agafar un ganivet de 15 centímetres que li va clavar a l’esquena. En girar-se la víctima cap a ell, va seguir apunyalant-la amb l’arma blanca al pit, cuixes i braços. Finalment, la degollar.
Dos dies després, el cos va ser descobert en un contenidor on l’acusat ho havia llançat. Aquell dia, l’exmarine es va personar voluntàriament davant de la Guàrdia Civil i va confessar el crim.
La resolució explica que l’exmarine “va acabar amb la vida de la dona a conseqüència de la situació de dominació física que exercia sobre aquesta i per haver-la vist amb altres homes la nit dels fets”.
L’Audiència d’Alacant el va condemnar a 22 anys i sis mesos de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria i acarnissament, amb l’atenuant de confessió, però el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va rebaixar quatre anys la pena en entendre que no hi va haver acarnissament.
En primer lloc, per la concurrència de traïdoria, ja que entenia que en haver-se girat la víctima amb la primera agressió, s’havia reequilibrat l’atac sorprenent. Tot i això, la sala sosté que en tot cas la víctima no tenia possibilitats d’una “mínima defensa” i que l’atac va ser sobtat i en un lavabo reduït que eliminava tota probabilitat de defensar-se.
Així mateix, també descarta degradar l’alevosia a l’abús de superioritat; tindre la confessió com a atenuant qualificada i rebutja aplicar el rampell perquè el jurat va declarar no provat que tinguera la consciència alterada per la “humiliació” de veure-la amb altres homes, però sí que va actuar “a conseqüència de la situació de dominació física que exercia sobre aquesta ”.
En aquest cas, subratlla que el jurat ha exclòs aquest estat psíquic i la seua valoració ha estat ratificada en apel·lació.
I ara el Suprem ratifica la condemna en considerar que sí que va concórrer traïdoria i no abús de superioritat perquè “el mer gir que fa la víctima en rebre la brutal punyalada per l’esquena, que no va seguida d’un reequilibri de la situació ni de genuí forcejament ni de lluita, sinó que el que es produeix és una brutal continuació agressiva amb el ganivet que continua fins i tot amb la víctima a terra, arribant a tallar-li el coll”.
Per això, “fora o no mortal de necessitat la primera punyalada, és prou potent i sorprenent (d’esquena) per impedir una defensa davant de l’agressor que, gràcies a aquest primer apunyalament i l’atordiment que origina, facilita la resta de les següents punyalades que rep sense possibilitat de cap defensa real”.
Al judici, el condemnat va confessar que havia actuat motivat per la gelosia després de veure-la amb tres homes diferents la mateixa nit i va mostrar símptomes de penediment en afegir que havia comés “una falta molt, molt greu “ I que mai no ho hauria d’haver fet ”.
