L’informe anual sobre els preus màxims i mínims de l’habitatge, a les principals ciutats espanyoles, que elabora Tecnitasa, societat de valoració independent, constata que el mercat immobiliari ha aguantat bé la pandèmia i que el sotrac patit ja està superat.
Madrid, en aquesta edició, sobrepassa per primera vegada els 11.000 €/m², amb un increment per sobre del 6 % respecte a l’any anterior, convertint-se el carrer Serrano a la més cara de tot Espanya. El segueixen Barcelona, ââal Passeig de Gràcia, amb un valor del metre quadrat de 9.580 € i un increment d’una mica més de l’1% i Sant Sebastià, en carrers com Hernani, Avinguda Llibertat, Boulebard o Plaça Guipúscoa on poder adquirir un habitatge a aquestes localitzacions suposa desemborsar 7.750 € el metre.
Dos ciutats més superen els 5.000 €/m²: Màlaga, a la zona Centre i La Malagueta, arriba als 5.500 €/m², amb una pujada per sobre del 5 %, que denota la recuperació immobiliària en incrementar al voltant de 300 € el preu del metro en aquests habitatges per a butxaques més acabalats. Bilbao, a la Plaça d’Euskadi o Abandoibarra, manté els 5.400 €/m² de l’edició anterior.
Es queden fora, però per molt poc, Santander on, a El Sardinero, es poden trobar habitatges per 4.980 €/m² amb un increment de l’1 % respecte a l’any anterior, Cadis, que arriba als 4.900 € al Passeig Marítim, València que frega els 4.800 €/m² als carrers Navarro Reverter, Colom o Passeig de la Ciutadella o Marbella que manté els 4.600 € a primera línia de Puerto Banús després d’una important caiguda el 2020.
Pel que fa a les ciutats on es troben els immobles més assequibles, segons Tecnitasa, són Talavera de la Reina (400 €/m²), Elx i Jerez de la Frontera (425 €/m²) o al Mediterrani a Alacant (440 €/m²) a Barri Joan XXIII i segon sector, Castelló (450 €/m²) a Barri Guinea i Mestrets o Reus a zona de Ponent per 480 €, sempre per sota dels 500 €/m².
Capitals que l’any passat estaven per sota dels 500 € i que en aquesta edició els arriben són: Àvila, a la Plaça de Sant Francesc o Osca, a la zona del Perpetu Socors, que incrementen els seus valors un 7,5 % i un 4 % respectivament, augmentant els preus de les zones més humils.
Fernando García Marcoos, director tècnic de Tecnitasa, va comentar: “El nostre informe conté unes dades concretes, empíriques, a peu de carrer amb els preus màxims i mínims en aquestes ubicacions, que reflecteixen que el mercat ha aguantat bé la pandèmia i que ja s’hi estan produint increments mitjos moderats de 0,5 punts en preus màxims i de gairebé tres vegades més, de mitjana, en preus mínims”.
Ciutats que baixen de preu
Encara que hi ha un creixement moderat o lleugera estabilitat de preus a força de les ciutats seleccionades, hi ha set ciutats que tant a les zones més cares com més econòmiques, els seus preus, han baixat respecte a l’any anterior. Segòvia, Guadalajara, Granada, Albacete o Barakaldo baixen, en una forquilla entre el 2 i el 6%, tant a les cases amb preus més alts com a les més assequibles.
El mateix passa a les capitals catalanes de Tarragona i Lleida. A la primera els preus cauen al voltant del 5% a les seues zones de preus més cars com la zona de l’Exaimple entorn de la Rambla Nova i la Plaça Imperial de Tarraco i escassament un 1% a les zones menys acabalades de Barris Maritims. Lleida, per la seua banda, cau una mica menys del 2% a la Zona Alta i gairebé un 7% al Casc Antic on els preus són més assequibles.
José María Basáñez, president de Tecnitasa afirma: “excepte excepcions, sembla clar que aquest any 2022 els preus de l’habitatge tendiran a incrementar-se, ja que la demanda per a la compra d’habitatge, per a qualsevol mena de butxaca, és sòlida”. Per concloure: “el sector immobiliari serà clau en la recuperació durant l’any 2022 i el nombre de transaccions dependrà de l’evolució de la pandèmia pel que fa al mercat de treball, l’increment dels tipus d’interés i la millora al lliurament de materials, a la cadena de subministraments, a les promocions ja començades”.
Pujades per sobre del 7%
L’estabilitat en la majoria dels preus, amb molt lleugeres variacions, és la tònica mitjana, però hi ha casos on els preus han pujat de manera més significativa, tant a les zones més acabalades com a aquelles per a pressupostos més ajustats.
Els increments es produeixen més a les ubicacions i zones d’habitatges amb els preus mínims: La Corunya a Mesoiro, Barcelona a Barri Besòs i Ciudat Meridiana, Àvila a la Plaça de Sant Francesc, Alacant a Barri Sant Joan XXIII, Marbella a Leganitos i Salduba o Talavera de la Reina al Pilar i l’Estació han tingut increments per sobre del 7 % i a València entorn de l’Avinguda Primat Reig i Avinguda Constitució gairebé arriben a aquests creixements (6,9 %).
També es produeixen increments rellevants a les zones més cares de determinades ciutats i capitals. A Dos Hermanas (Sevilla), al centre urbà, s’augmenten a doble dígit, a Palència al carrer Major, Menéndez Pelayo i Avda República Argentina al voltant del 8 % i a Lugo a la zona de l’Ajuntament i Seminari Major lleugerament per sobre del 7%.
Ciutats amb més distància de preus
Finalment, reflectir les enormes diferències de preus entre els valors més cars i més barats, amb forquilles certament sorprenents, a una mateixa comunitat autònoma. A Madrid hi ha més de 10.000 € de diferència entre el metre quadrat del carrer Serrano i un habitatge a San Cristóbal de los Ángeles.
A Catalunya 9.100 € entre el Passeig de Gràcia a Barcelona i la zona de Ponent a Reus. Al País Basc, 6.550 €/m² entre Avda de la Llibertat o la Plaça Guipúscoa a Sant Sebastià i Holeries i El Peñascal a Bilbao o, finalment, més de 5.000 € de diferència a Andalusia entre el centre de Màlaga, per exemple, i Sant Telmo a Jerez de la Frontera.
