Espanya i Portugal treballen en una fórmula conjunta per a limitar el preu del megavat hora en el mercat majorista a un màxim de 180 euros, segons ha revelat en una compareixença parlamentària el ministre d’Energia lusità, João Pedro Matos Fernandes. Tots dos països tenen previst presentar una proposta conjunta a altres socis europeus del Sud durant la trobada d’aquesta finalitat de setmana a Roma amb l’objectiu d’elevar una proposta coral al pròxim Consell Europeu de Versalles.
La mesura implicaria una notable i ràpida rebaixa del preu de l’electricitat en el mercat majorista de l’electricitat, ja que des que es va iniciar la invasió russa d’Ucraïna el cost del megavat hora no ha baixat dels 200 euros, arribant a marcar cotes històriques de 544 euros.
Això suposaria un alleujament per a la indústria pesant que contracta la llum directament en aquest mercat i per a 10 milions de consumidors domèstics que tenen vinculada la seua tarifa directament al cost d’aquest ‘pool’.
Limitar el preu del mercat és una solució bé vista per la vicepresidenta espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ja que donaria una solució ràpida a la crisi i evitaria el retard que pot suposar abordar una reforma integral del mercat elèctric o buscar un mecanisme per a traure d’aquest a les centrals tèrmiques de gas.
De fet, la mateixa Ribera ja ha amenaçat en nombroses ocasions amb prendre la decisió a nivell nacional si la Comissió Europea continua arrossegant els peus en matèria energètica llastrada pel menor intervencionisme dels països del Nord.
En tot cas, el Govern és conscient que si abarateix únicament la llum a Espanya es produiria un increment notable dels exportacions elèctriques a França, per la qual cosa demana que la compensació a les gasistes es realitze amb fons europeus i no amb càrrec a la butxaca del consumidor espanyol.
El preu màxim de 180 euros/MWh era una referència que existia en la regulació espanyola i portuguesa fins que en 2019 una directiva europea va prohibir mantindre topalls a les ofertes de les empreses elèctriques en el mercat majorista.
Per aquest motiu, en declaracions a Onda Cero recollides per Europa Press, la ministra ha considerat que, si fa a penes dos anys “semblava una bogeria a la qual mai s’arribaria i hui està àmpliament superada“, és “poc discutible que ha de ser el topall màxim que hem d’acceptar en el nostre mercat”.
Una “resposta nacional” perquè “la societat no pot esperar”
En aquest escenari, ha insistit que el Govern està esperant a prendre mesures fins que tinga la resposta de la Comissió Europea, alguna cosa que pot ser vist com “una oportunitat per a construir més Europa”, si bé ha assenyalat que donarà una “resposta nacional” per a desacoblar el gas del mercat elèctric si la Unió Europea es retarda.
“Nosaltres creiem que és una decisió europea perquè la regulació és europea, el que passa és que l’anàlisi de la situació econòmica i de la necessitat de protegir els nostres ciutadans i indústria ens porta a plantejar-nos com a Govern a prendre decisions per a protegir l’interés nacional en el cas que Europa no estiga a l’altura en la mena de mesures que s’adopten”, ha assegurat.
Ribera insta a reduir la dependència del gas i destaca la “seguretat de proveïment” a Espanya
En aquest sentit, Ribera ha afirmat que aqueixa anàlisi política està fet. “Creiem que és capital construir Europea també en l’àmbit de l’energia, però si la Unió Europea es retarda, haurem de donar una resposta, encara que siga sobre una base estrictament nacional, perquè la societat no pot esperar”, ha assenyalat la ministra, qui ha precisat que aquesta resposta hauria de ser concertada amb Portugal perquè és un únic mercat elèctric.
La vicepresidenta tercera ha insistit, no obstant això, que el Govern està treballant en una resposta europea, per la qual cosa ha considerat “capital” que en el Consell Europeu del 24 i 25 de març hi haja no solament una orientació, sinó també unes decisions “les més operatives, immediates i eficaces possibles”.
“Si és més audaç o conservadora ens dona la pauta de quant més hem de fer i en quins camps energètics en la resposta nacional”, ha assenyalat.
