A partir del mes d’abril comença el consum de peixos blaus com llobarros, verats, sardines i tonyines, encara que actualment encara se seguixen consumint majoritàriament peixos blancs, que són els típics de la temporada hivernal. Estos últims, generalment, tenen un baix contingut en greix però són molt nutritius. A demés, suposen una excel·lent font d’omega-3, de minerals com el fòsfor i iode i de vitamines del tipus B1, B3, B6, B12 i àcid fòlic.
A pesar d’això, hi ha tres espècies de peix blanc que s’han guanyat la mala fama a causa de la seua escassa qualitat i el perill que poden suposar per la salut. Estes tres espècies són el panga, la perca o la tilàpia que, tot i tractar-se d’espècies que han sigut rebutjades per diferents institucions mèdiques i cadenes de supermercats, seguixen sent peixos molt consumits en casa.
Per què es consumix?
En els últims anys el consum de panga s’ha disparat en Espanya, que és el primer importador i consumidor d’Europa, i a altres parts del continent. Això es deu principalment a un factor: l’econòmic. Són espècies que es poden comprar a un preu molt baix perquè rendixen molt bé en granja.
No obstant això, els seus valors nutricionals deixen molt que desitjar en comparació amb altres peixos blancs un poc més cars. Per exemple, el panga té un 50% menys de proteïnes que el lluç i entre un 60% i un 80% menys d’àcids grassos poliinsaturats.
Normalment, els filets d’estos peixos es venen als supermercats, encara que no en tots. Algunes grans cadenes com Carrefour han decidit des de fa anys retirar el panga de la seua oferta alimentària.
Per què suposa un risc per a la salut?
El panga s’importa des del riu Mekong, en el sud-est asiàtic, una zona a on el corrent fluvial té unes pèssimes condicions de salubritat. Esta espècie es cria en captivitat en un ecosistema contaminat a on la probabilitat d’intoxicació per paràsits és elevada. A demés, durant la seua criança és habitual fer que puje de pes el peix amb complements d’antibiòtics i polifosfats per a que guanye pes.
El mateix passa amb la perca i amb la tilàpia, ja que solen provenir d’ecosistemes remots i danyats per la contaminació i la sobrepesca. Tot i que les autoritats sanitàries asseguren que qualsevol peix importat a Espanya està subjecte a un estricte control de qualitat que garantix un consum segur de qualsevol producte, diferents experts de diverses àrees han desaconsellat el consum d’estes espècies.
Nombroses institucions mèdiques i alimentàries han advertit de la necessitat de substituir estes espècies per altres peixos blancs o blaus que no estiguen criats en ecosistemes tan insalubres.
