El president del Govern, Pedro Sánchez, posava sobre la taula aquest dilluns el terme ‘gripalizar‘ el Covid-19. Davant aquesta declaració, són diverses les veus que no tenen del tot clar aquesta manera de gestionar la pandèmia i creuen que “encara és massa prompte” per a arribar a aquest escenari, segons expliquen a ‘Redacción Médica’.
Per a això, abans el nostre país ha de complir una sèrie de requisits, concretament huit, i van des de la cobertura completa vacunal fins a registrar una incidència inferior als 100 casos per cada 100.000 habitants.
A més, assenyalen que no és el moment de “gripalizar” la covid, perquè no pot considerar-se una malaltia estacional, i coincideixen en la necessitat de buscar fórmules que asseguren la viabilitat del sistema sanitari i eviten el col·lapse en Atenció Primària i en Urgències.
Marcos López Hoyos, president de la Societat Espanyola d’Immunologia (SEI), reconeix que “Espanya l’està fent bé, però l’única cosa que fa falta és vacunar a tota la població“. En aquest sentit, apunta que “aquest mètode no es pot implantar a la fi de gener però si es pot replantejar dins de dos o tres mesos, sempre que es vigile l’epidemiologia tenint en compte els ingressos hospitalaris i les morts causades pel covid”.
En aquesta mateixa línia de pensament es mou Joan Caylà, epidemiòleg i membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), qui veu a Espanya “encara lluny de ‘gripalizar’ el covid”. Per a aquest expert també és massa prompte per a dur a terme aquesta mesura i creu convenient esperar que “baixen les dades i tinguem una incidència per davall dels 100 casos per cada 100.000 habitants“.
L’epidemiòleg assevera que “el covid és com una grip però molt més fort, amb moltes més conseqüències i que a més es dona cada trimestre”. A més, estableix una diferència entre el coronavirus i la grip: la incidència del primer es reflecteix cada 14 dies i, la del segon, de manera anual o per temporada (tardor i hivern).
Els indicadors segurs per a ‘gripalizar’ el covid
Per a Pilar Rodriguez Ledo, vicepresidenta de Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), “prendre una decisió per creences i no presa per evidències científiques és una irresponsabilitat“. Sobre la base d’això, estableix una sèrie d’indicadors a tindre en compte abans ‘gripalizar’ el covid, a més dels fins ara coneguts (incidència acumulada, mortalitat i càrrega de l’UCI).
El primer d’ells és l’indicador socioeconòmic. En aquest sentit, explica que la pandèmia està donant lloc a un increment d’absències laborals que, al seu torn, impliquen una càrrega per al nostre país.
El segon indicador, l’esgotament del sistema sanitari. Sobre ell, assevera que cal recuperar i posar en condicions la sanitat, ja que el sector “està esgotat” i, dins d’aquest, té “una Atenció Primària desbordada”.
I el tercer indicador, el seguiment del long covid. Actualment, a Espanya hi ha més de set milions de contagiats i el 10 per cent d’aquests tenen risc de desenvolupar long covid. Aquestes xifres poden provocar una sobrecàrrega per al sistema sanitari i per a la població de mitjana edat, segons l’experta.
Per tot això, la vicepresidenta de la SEMG recalca la importància que “una vegada que tinguem totes aquestes dades, podrem prendre una decisió adequada i científica” sobre ‘gripalizar’ el Covid-19 a Espanya.
‘Gripalizar’ el covid i nous medicaments
Quant a si Espanya està preparada per a ‘gripalizar’ el Covid-19 en funció dels tractaments existents i disponibles, els experts també consideren que és prompte. Així ho explica María de la Mar Tomás, portaveu de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (Seimc).
Aquesta experta considera que s’ha avançat molt en nous medicaments i hi ha moltes esperances en l’anomenada ‘píndola Covid’, però avisa que “hi ha poques dades reals del seu ús en la població”. “Cal esperar a tindre més dades, ja que encara no hi ha un país que diga que s’està salvant amb els nous medicaments”.
Al mateix temps, creu que cal esperar que es desenvolupen més les anomenades vacunes universals, aquelles que funcionen enfront de diverses variants i que ja s’estan provant en països com els Estats Units, perquè “no té sentit posar cada sis mesos, dosis de la mateixa vacuna de reforç, no sabem si en uns mesos arribarà una variant més agressiva”.
