Els docents encaixen el procediment previst en la Llei de Llibertat Educativa en el ‘dilema del presoner’
VALÈNCIA, 28 (EUROPA PRESS)
Dos professors de la Universitat de València (UV), Roger Muñoz, de Psicologia, i Guillermo Mateu, d’Economia, alerten que la Llei de Llibertat Educativa de la qual es desprèn la consulta sobre la llengua base “crearà un enfrontament i no satisfarà a cap part independentment del resultat”. Els docents consideren que esta situació “encaixa en el conegut com a dilema del presoner, en el qual totes les parts perden”.
Les famílies valencianes estan votant estos dies si preferixen castellà o valencià com a llengua que predominarà en l’ensenyament dels seus fills i filles a partir del curs 25-26, recorda la Universitat en un comunicat.
Estos professors pensen que, tal com està dissenyada esta llei, “empresona a tots els pares, de totes les escoles i de tots els cursos de la Comunitat Valenciana, dins d’una situació de competició entre ells, de la qual els resultats, més que incerts, poden predir-se”.
“Des de la perspectiva del Dilema del Presoner, que és un model clàssic de la teoria de jocs, la predicció que oferixen no augura cap resultat positiu, possiblement para quasi ningú. Al contrari, moltes famílies corren el risc de veure’s enfrontades, encadenades a posicionar-se en cadascun dels grups de classe, amb el risc que això comporta per a les relacions personals de pares i xiquets”, afirmen.
I afigen: “Podem analitzar la Llei Rovira sobre l’ús del valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana a partir d’este Dilema del Presoner. Es tracta d’un model en el qual dos jugadors han de decidir si cooperen o traïxen a l’altre, però que, segons com estiguen plantejats els incentius, els poden portar a actuar de manera egoista, fet que acaba perjudicant-los als dos”.
Per això, han avaluat els “possibles escenaris” que poden donar-se en esta situació de competició, la qual no es dirimix en les eleccions autonòmiques, sinó mitjançant un referèndum en cada classe de cada escola.
En este escenari, la interacció entre valencianoparlants i castellanoparlants es pot analitzar des del punt de vista del Dilema del Presoner, on cada grup ha de decidir si coopera promovent un bilingüisme equilibrat o si competix intentant imposar la seua llengua.
Si els dos grups cooperen, s’aconseguix un equilibri òptim, on el valencià es promou sense excloure el castellà, garantint una convivència harmònica. No obstant això, advertixen, “si un grup coopera i l’altre no, el grup que no coopera acaba dominant, desplaçant la llengua de l’altre” i “en el pitjor dels casos, si cap grup coopera, es genera un conflicte lingüístic que afecta la cohesió social”.
D’acord amb este model, “la Llei Rovira pot incentivar la competència en lloc de la cooperació, augmentant les tensions entre grups lingüístics”, insistixen els estudiosos, que agreguen que, per a evitar un escenari de conflicte, “caldria dissenyar polítiques que fomenten la cooperació, assegurant que tant el valencià com el castellà es perceben com a llengües complementàries i no com a rivals”.
Segons la teoria de jocs, l'”estratègia òptima seria establir mecanismes institucionals que promoguen el respecte i l’ús equitatiu de les dos llengües, evitant que una d’elles es veja amenaçada per l’altra”.
D’altra banda, els professors sostenen que “esta llei va ser dissenyada per Vox, un partit d’extrema dreta que té una postura contrària a la promoció de les llengües cooficials”. “Per tant, es podria pensar que el seu objectiu no seria equilibrar el bilingüisme, sinó més aviat reduir l’ús del valencià i, en fer-ho, generar un conflicte lingüístic i polític”, apunten.
“POLARITZARÀ EL DEBAT”
Muñoz i Mateu auguren que el resultat d’esta consulta “polaritzarà el debat, atraient, per exemple, vots de sectors que veuen el valencià com una imposició; provocarà una reacció forta dels defensors del valencià, per a després presentar-los com a radicals; alimentarà la idea que el conflicte lingüístic és insalvable, justificant així mesurades encara més agressives contra el valencià en el futur; i aplicarà la Doctrina del Xoc, fent que unes famílies pensen que portar als seus fills a l’escola pública no val la pena i impulsant així les escoles concertades o privades”.
“Este és un exemple clar del que en la teoria de jocs es coneix com a equilibri destructiu: un escenari on un jugador força una situació que perjudica a tots, però que a ell li dona rèdits polítics” i afigen “des d’esta nova perspectiva, la Llei Rovira no busca resoldre un dilema lingüístic, sinó crear-ho”, conclouen.
