El València acabarà la jornada en descens per segona vegada consecutiva després de la derrota en el Santiago Bernabéu. Carlos Corberán no troba fre a una caiguda que ja encadena sis jornades sense guanyar i que allunya a l’equip de la imatge oferida el curs passat.
Dels 33 punts disputats fins a l’onzena jornada, el València només ha sumat 9 i se situa antepenúltim. Des de la victòria davant l’Athletic a Mestalla, ha enllaçat dos empats i quatre derrotes. Són números propis de la zona baixa i que expliquen la pèrdua de confiança i continuïtat en el joc.
Sis jornades sense guanyar
L’equip arrossega més d’un mes sense celebrar un triomf, una ratxa que erosiona la seguretat dels futbolistes i engrandix cada error. La conseqüència immediata és un València menys recognoscible i més fràgil, lluny del bloc competitiu que, el passat curs, va firmar una segona volta amb números de Lliga de Campions i fins i tot va guanyar al Bernabéu dèsset anys després.
Aquell impuls va arribar després del relleu en la banqueta: el València només porta dos punts més que a hores d’ara del passat curs amb Rubén Baraja, destituït abans de Nadal. Llavors va arribar Carlos Corberán i, com va ocórrer amb el ‘Pipo’ en el seu moment, va canviar la cara a l’equip i va evitar el descens. Enguany, no obstant això, no queda rastre d’aquella solidesa.
El conjunt de Corberán era competitiu excepte davant el Barcelona, que li va golejar, però esta temporada s’ha diluït. Ha empitjorat en totes les facetes: és el segon equip que més gols rep i el tercer que menys marca. Els jugadors estan lluny del seu millor nivell, mancats d’idees i de confiança. Falta caràcter, personalitat, arpa i recursos per a revertir els partits.
Fitxatges sense impacte
Les incorporacions no han cobert amb garanties eixides sensibles com les de Cristhian Mosquera o Enzo Barrenechea. En eixes parcel·les, l’equip patix i es descompon amb facilitat, la qual cosa llastra qualsevol pla de partit. La plantilla roman curta i amb desequilibris, de manera que el marge de maniobra es reduïx quan el marcador es torça.
Sota la supervisió del director general de futbol, Ron Gourlay —amb passat en clubs com Chelsea o Manchester United—, l’equip tampoc funciona. El dirigent va arribar al maig amb la idea de retornar al club a l’elit i aconseguir competició europea en el Nou Mestalla, però després de la primera finestra de fitxatges el València continua sent un equip de mínims des de l’arribada de Peter Lim. La crisi s’agreuja més cada jornada i la pressió augmenta sobre el projecte.
Amb només 9 punts de 33 possibles i dos setmanes consecutives en descens, la prioritat immediata passa per tallar la inèrcia negativa. L’equip necessita recuperar automatismes, ajustar el seu sistema per a protegir-se arrere i aprofitar millor les seues poques ocasions. Sense reacció, el risc de quedar ancorat en la zona baixa continuarà creixent a mesura que avance el calendari.



