El termini per a presentar al·legacions a l’informe sexennal 2019-2024 sobre l’estat de conservació del llop ibèric conclou este dimecres amb un enfrontament obert entre organitzacions ecologistes i les comunitats autònomes on l’espècie té major presència, que reclamen enfocaments oposats sobre el nivell de protecció que ha de mantindre’s.
El Ministeri obri el període d’informació pública
El Ministeri per a la Transició Ecològica va obrir el període d’informació pública el passat 6 de maig amb l’objectiu de recaptar aportacions que servisquen de base per a les decisions futures sobre la gestió del llop. El document oficial sosté que l’espècie continua en un estat de conservació desfavorable a Espanya, la qual cosa implica que les poblacions no es consideren suficientment segures a llarg termini ni en número ni en distribució.
L’informe ha de ser aprovat per la Conferència Sectorial de Medi Ambient abans del seu enviament a la Comissió Europea. La normativa comunitària fixa informes periòdics per a revisar el compliment de la Directiva Hàbitats i Espanya tenia l’obligació de remetre esta avaluació abans del 31 de juliol de 2025. El retard va portar a l’obertura d’un expedient europeu, la qual cosa afig pressió política i administrativa al tancament de l’actual període d’al·legacions.
En este context, catorze comunitats autònomes van anunciar accions legals contra el Govern central: Galícia, Castella i Lleó, Andalusia, Cantàbria, La Rioja, Regió de Múrcia, Comunitat Valenciana, Aragó, Extremadura, Balears, Madrid, Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Estes regions qüestionen la línia seguida per l’Executiu en matèria de protecció del llop, en considerar que limita les seues ferramentes de gestió enfront dels danys al bestiar.
El secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, va explicar la setmana passada que les dades sobre l’estat de l’espècie ja s’havien traslladat a Brussel·les a l’agost de 2025, si bé no estaven adaptats al format específic exigit per a l’informe sexennal. Segons va assenyalar, eixa informació va ser entregada personalment i forma la base tècnica del document que ara se sotmet a al·legacions.
Actualització de dades i pressió sobre les comunitats
El Ministeri reclama ara a les comunitats autònomes que remeten dades actualitzades que incorporen l’impacte dels greus incendis de l’última temporada i de les morts de llops autoritzades pels governs regionals. L’actualització d’estes xifres es considera clau perquè l’informe reflectisca la situació real de les poblacions i l’efecte de les decisions de gestió recents.
Morán ha advertit que no revisar eixes dades suposaria, en la pràctica, traslladar a Brussel·les una fotografia incompleta de la realitat. Al seu juí, ometre la influència dels incendis forestals i dels controls letals autoritzats equivaldria a enganyar conscientment la Comissió Europea, alguna cosa que, subratlla, el Govern no està disposat a assumir.
En paral·lel, la Comissió per a la Transició Ecològica del Senat va aprovar este dimarts una moció del Grup Popular que demana convocar de manera immediata la Conferència Sectorial de Medi Ambient. L’objectiu és abordar la gestió del llop i desbloquejar l’aprovació de l’informe sexennal, evitant que l’enfrontament institucional prolongue la incertesa normativa.
Al mateix temps, a Astúries s’ha anunciat per a juny l’aprovació d’un decret que donarà cobertura al nou pla de gestió del llop i s’adaptarà a una sentència del Tribunal Suprem dictada al febrer. L’alt tribunal va establir que només es podran autoritzar batudes o morts d’exemplars quan eixa mesura siga l’única solució possible per a evitar danys al bestiar, la qual cosa obliga a analitzar prèviament altres alternatives de prevenció i maneig.
La Unió Rural d’Astúries ha criticat l’esborrany del decret en entendre que no prioritza les caceres, que considera la ferramenta més eficaç per a reduir els danys. Esta organització agrària tem que el nou marc deixe als ramaders amb menys marge d’actuació i dificulte la defensa de les seues explotacions.
El conflicte també ha escalat a Galícia, on la Conselleria de Medi Ambient e Canvi Climàtic acusa el Govern central de comprometre la viabilitat de les explotacions ramaderes per la seua obstinació a sostindre que el llop es troba en un estat de conservació desfavorable. Per a l’administració gallega, eixa qualificació reforça restriccions que, al seu juí, compliquen compatibilitzar la presència del depredador amb l’activitat ramadera.
A Cantàbria, el Tribunal Superior de Justícia ha rebutjat recentment la suspensió cautelar del Pla de Gestió del Llop sol·licitada pel partit animalista Pacma. El pla, aprovat al març, continua així en vigor mentres es resol el fons del recurs, la qual cosa permet a la comunitat mantindre les seues pròpies mesures de gestió dins del marc legal vigent.
Al·legacions d’ecologistes i debat sobre l’estat del llop
Entre els grups conservacionistes, l’Associació per a la Conservació i Estudi del Llop Ibèric ha presentat al·legacions en les quals subratlla que el lleuger augment de població registrat en alguns territoris no compensa problemes estructurals com la fragmentació genètica, la baixa capacitat de dispersió, l’endogàmia, el furtivisme, els atropellaments o les recents campanyes d’eliminació posades en marxa per diverses comunitats.
L’associació sosté que, en conjunt, estos factors continuen amenaçant la viabilitat a llarg termini de l’espècie, malgrat els avanços detectats en determinades zones. Per això, ha sol·licitat al Ministeri que l’informe sexennal 2019-2024 eleve la qualificació global i es reconega un Estat de Conservació Desfavorable-Dolent, categoria U2, per a totes les bio-regions de l’Espanya peninsular. Considera que la categoria U1 resulta insuficient si s’aplica el criteri rigorós que, segons recorda, exigix la Directiva Hàbitats a les administracions públiques.
Ecologistes en Acció també ha exigit que el document mantinga la consideració d’estat de conservació desfavorable per al llop ibèric. L’organització reclama que qualsevol avaluació es base en dades científiques sòlides i allunyats de pressions polítiques o econòmiques, i alerta del risc de suavitzar la qualificació únicament per a facilitar polítiques de control poblacional.
Al mateix temps, esta organització ha denunciat la manipulació política que, al seu juí, exercixen Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó en l’avaluació del llop ibèric. Segons les seues al·legacions, les dades aportades per estes comunitats manquen de justificació suficient i perseguixen construir un escenari artificialment favorable per a obrir la porta a futures mesures de control letal i a una desprotecció jurídica major de l’espècie.
WWF ha expressat el seu suport a l’informe tècnic elaborat pel Ministeri, que conclou que el llop es troba en estat de conservació desfavorable-inadequat a la regió atlàntica i desfavorable-dolent en la mediterrània. Esta organització recolza així la tesi que les poblacions encara no s’han recuperat prou com per a rebaixar la protecció.
Debat jurídic: desprotecció i recorreguts legals
En el pla jurídic, el debat es connecta amb les modificacions que van permetre en el seu moment traure les poblacions de llop situades al nord del riu Duero del Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. Aquells canvis normatius van ser recorreguts davant el Tribunal Constitucional pel Defensor del Poble, la qual cosa afig una dimensió legal de llarg recorregut a una controvèrsia en la qual es creuen conservació de la biodiversitat, interessos ramaders i decisions polítiques a escala estatal i autonòmica.
