La sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional (AN) ha ratificat la infracció «molt greu» de l’Ajuntament de València en haver tractat dades especialment protegides, com la ideologia i la religió, en una enquesta sobre les Falles feta entre el 18 de maig i el 13 de juny de 2017. A demés, este sondeig no comptava amb el consentiment exprés i per escrit dels participants.
D’esta forma, l’Audiència, en la seua sentència —contra la que es pot interposar un recurs davant el Tribunal Suprem— es posiciona al costat de la resolució dictada en el mateix sentit per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).
El tribunal desestima el recurs interposat pel consistori contra la resolució de l’Agència que considerava que s’havia infringit el que es disposa en l’article 7.2 de la Llei orgànica 151/1999, d’1 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
Els fets es remunten a la declaració de les Falles com a Patrimoni immaterial de la Humanitat per la Unesco. Després d’això, l’Ajuntament de València va impulsar i va aprovar un Pla Estratègic de les Falles amb l’objectiu d’analitzar els diferents vectors d’impacte que té la festa sobre el seu entorn i determinar les claus sobre este esdeveniment i el seu futur.
Com a part d’este pla estratègic, s’establia fer un estudi sociològic sobre el col·lectiu faller amb enquestes que el consistori va contractar amb l’empresa Invest Group Investigació de Mercats SL (Invest).
La prestació del servici es va concretar en fer 1.100 enquestes personals de captació aleatòria en el carrer, utilitzant un qüestionari d’estructura tancada, als fallers i integrants de les comissions falleres, sense la necessitat que foren directius.
Preguntes sobre identitat, religió i orientació política
La sentència arreplega com provat que entre les preguntes figurava una relativa a la identitat territorial en la que l’entrevistat havia de respondre si: «personalment se sent: només valencià; més valencià que espanyol; tant valencià com espanyol; més espanyol que valencià; només espanyol; o ns/nc».
En una altra de les qüestions es preguntava: «Com es definix en matèria religiosa?» i com a possibles respostes: «catòlic/a practicant; catòlic no practicant; creient d’una altra religió; no creient; ateu/a; o ns/nc».
La Sala reflectix també algunes altres qüestions incloses en l’enquesta, entre elles la que preguntava amb quin partit o coalició de partits se sent més identificat, quin partit o coalició li agradaria que guanyara davant unes eleccions en l’Ajuntament de València, oferint com a respostes: una relació de partits; altres partits/coalicions; cap o, com a última opció, ns/nc».
En acabar, l’aplicació a través de la que es feia l’enquesta sol·licitava nom, adreça i telèfon de l’enquestat, si bé només això últim era obligatori. Estes dades, segons explica la sentència, es recaptaven amb l’objectiu de poder complir amb l’obligació de supervisar el 15 per cent de les enquestes, mètode que es feia tocant per telèfon al número facilitat per a donar-li validesa. Després, les dades eren incorporades a un fitxer i les dades identificatives a un altre separat.
Falta de consentiment exprés per a facilitar estes dades
La Sala, una volta examinats els arguments de les parts —Ajuntament de València i Advocacia de l’Estat—, destaca que la Llei de Protecció de Dades exigix un consentiment exprés i per escrit per al tractament de les dades d’ideologia i religió, reforçant d’esta manera el consentiment a prestar.
En el cas concret, els jutges assenyalen que «les comprovacions fetes pels servicis d’inspecció de l’AEPD han acreditat que en les enquestes en les que es van recaptar dades personals dels enquestats no consta el seu consentiment exprés amb la seua signatura, sense que tampoc figure en els formularis cap casella per a que els enquestats pogueren manifestar el seu consentiment exprés i per escrit».
Respecte de les al·legacions de l’Ajuntament de València que confirmaven que les enquestes eren anònimes, la Sala subratlla que «la veritat és que les dades de les respostes de les enquestes eren incorporades en un fitxer i les que podien identificar a l’enquestat —nom, adreça o telèfon mòbil— en un altre fitxer separat, però amb un identificador que és el mateix en els dos fitxers, com van comprovar els Servicis d’Inspecció de l’AEPD». Per tant, en tindre els dos fitxers un identificador comú, podia associar-se a persones físiques identificades.
El tribunal recorda que quan el tractament de dades es fa per compte de tercers ha de regular-se en un contracte en el que el responsable del tractament, en este cas, l’Ajuntament de València, impartix les instruccions, en funció de les circumstàncies de cada cas. I en este supòsit concret, indica la sentència, el responsable «no va impartir cap instrucció a Invest, com era la seua obligació, per a que recaptara el consentiment exprés i per escrit dels afectats per al tractament de les seues dades d’ideologia i religió o creences», pel que ha incorregut en una infracció molt greu.
