25.7 C
València
Diumenge, 11 maig, 2025

Per què alguns fumadors no desenvolupen mai càncer de pulmó?

El càncer de pulmó és el tumor que més mata en el món i també a Espanya. El tabac és la principal causa de la seua aparició. El 80% dels casos està relacionat amb l’hàbit de fumar. Els experts asseguren que sense el tabac, estaríem parlant d’una malaltia rara i no de l’epidèmia que afrontem en l’actualitat.

No obstant això, no tots els fumadors desenvolupen càncer de pulmó i els investigadors busquen quins mecanismes protegeixen algunes persones d’aquest tumor. Ara un estudi dirigit per científics del Col·legi de Medicina Albert Einstein, publicat aquest dilluns en ‘Nature Genetics’, suggereix que alguns fumadors poden tindre mecanismes robustos que els protegeixen del càncer de pulmó mitjançant mutacions limitants.

- Advertisement -Telegram València Diari

Les troballes podrien ajudar a identificar als fumadors que tenen un major risc de desenvolupar la malaltia i, per tant, justifiquen un seguiment especialment estret.

La investigació reflecteix que alguns fumadors tenen un mecanisme que ajuda a limitar les mutacions en els pulmons. Això els ajuda a no desenvolupar tumors cancerosos en els pulmons. Encara així, continuen tenint més probabilitats de tindre càncer de pulmó. Com a explicació, els investigadors assenyalen al fet que podrien tindre un sistema que repare el mal produït en l’ADN de les cèl·lules pulmonars. No obstant això, han afegit que es necessiten més estudis per a confirmar-ho.

“Les nostres dades suggereixen que aquests individus poden haver sobreviscut durant tant de temps malgrat haver fumat molt perquè van aconseguir suprimir una major acumulació de mutacions. Aquest equilibri de mutacions podria haver-se donat el fet que aquestes persones tenen sistemes molt competents per a reparar el mal de l’ADN”, ha explicat el coautor de l’estudi, el doctor Simon Spivack.

“Això podria ser un pas important cap a la prevenció i la detecció precoç del risc de càncer de pulmó, lluny dels esforços herculis actuals necessaris per a combatre la malaltia en etapa tardana”, apunta Simon Spivack, coautor principal de l’estudi, professor de medicina, d’epidemiologia i salut pública, i de genètica en Einstein, i pneumòleg en Montefiore Health System.

Aturada de les mutacions

Els investigadors van trobar notablement més mutacions en les cèl·lules pulmonars dels fumadors. A més, el document incideix en què el nombre de mutacions estava relacionat estretament amb la quantitat de cigarrets que la persona havia fumat durant la seua vida.

“Els fumadors més empedreïts no tenien major càrrega de mutacions“, ha afegit Spivack. En l’estudi van analitzar a 33 voluntaris d’entre 11 i 86 anys. L’escala d’antecedents de tabaquisme anava des de no haver fumat mai fins a 116 paquets de tabac a l’any. A més cigars, més mutacions. Però als 23 paquets d’exposició, l’increment de mutacions es va detindre.

Altres riscos

Malgrat que alguns fumadors no acaben desenvolupant càncer de pulmó, sí que poden patir altres afeccions, algunes alhora (comorbiditat). Tal com indica la Clínica Maig, tenen més probabilitats de: càncers (boca, faringe, esòfag, bufeta, pàncrees, renyó, coll d’úter i alguns tipus de leucèmia), infart, angina de pit, ictus, vessament cerebral, diabetis, impotència, hipertensió i major risc d’infeccions, entre altres.

“Els fumadors més intensos no tenien la càrrega de mutació més alta. Les nostres dades suggereixen que aquests individus poden haver sobreviscut durant tant de temps malgrat haver fumat molt perquè van aconseguir suprimir una major acumulació de mutacions. Aquest anivellament de mutacions podria haver-se del fet que aquestes persones tenen sistemes molt competents per a reparar el mal de l’ADN o desintoxicar-lo del fum del cigarret», assegura el doctor Spivack.

La troballa ha portat a una nova direcció d’investigació: “Ara desitgem desenvolupar nous assajos que puguen mesurar la capacitat d’una persona per a reparar o desintoxicar l’ADN, la qual cosa podria oferir una nova manera d’avaluar el risc de càncer de pulmó”, apunta el doctor Vijg.

Últimes notícies

Màxim Huerta, primer firmant del manifest del Fòrum Jaume I per a commemorar els 750 anys de la seua mort

El Fòrum promourà la participació social i cultural a la Comunitat Valenciana amb actes i activitats fins a 2026

Un SAMU salva d’un ennuegament un bebé de 13 dies a Silla

Un familiar practica al menut una reanimació cardiopulmonar fins a l’arribada de l’equip mèdic

El trasllat de la Mare de Déu reunix milers de fidels a València

La imatge de la Mare de Déu ha sigut portada en 22 minuts des de la basílica fins a la catedral entre versos i elogis

Experts en meteorologia insten a millorar la planificació urbanística, la prevenció i l’alerta primerenca

Núñez sobre el dia de la DANA: “La responsabilitat de gestionar l’emergència, en este cas, és de la Generalitat”

Una escriptora valenciana relata la clandestinitat: ‘Un abortament: 8.000 pessetes’

Les tècniques rudimentàries d’interrupció de l’embaràs en la València del franquisme, per a les dones que no podien viatjar a l’estranger

La telefonia i les entitats financeres deslliguen la indignació ciutadana en les reclamacions a Consum

Els transports ocupen el tercer lloc de les queixes en la Memòria de Consum 2024 de la Generalitat

Alerta taronja a l’interior de València per tempestes amb pedra i groga a la resta de la Comunitat

La previsió d’Aemet anuncia tempestes i ruixats forts de vesprada a la Comunitat Valenciana

Apagons y apagades

Leo Giménez és lingüista i en la columna d'esta setmana parla sobre si la forma correcta és apagó o apagada