VALÈNCIA, 3 (EUROPA PRESS)
El Palau de Les Arts de València apuntala la seua especial vinculació amb Richard Wagner –a qui des del propi teatre consideren el seu “compositor fetitxe”– amb ‘Der fliegende Holländer’ (‘L’holandès errant’), la primera obra mestra del compositor que s’ha presentat este diumenge amb un excel·lent acolliment.
El coliseu oferix un bell joc de grandàries, llums i ombres en esta producció signada per Willy Decker –del Teatre Regi di Torino i original de l’Opéra National de Paris– que, a més, presenta l’al·licient de ser el comiat en funció lírica de James Gaffigan com a director musical de la institució cultural valenciana.
Malgrat la intensa presència de l’univers wagnerià a Les Arts, ‘Der fliegende Holländer’ –considerada la primera gran obra del geni– estava inèdita en el repertori del teatre. L’estrena d’este títol al Reina Sofia s’ha acompanyat de dos novetats més en el teatre: el baríton nord-americà Nicholas Brownlee (L’holandès), qui ha rebut l’ovació del públic congregat a la Sala Principal, i la soprano sueca Elisabet Strid (Senta), també molt aplaudida.
Junt amb estes dos joves estels del repertori alemany, actuen Franz-Josef Selig (Daland), un dels grans baixos wagnerians del moment; el tenor granadí Moisés Marín, antic alumne del Centre de Perfeccionament de Les Arts, en el paper de Steuermann (Timoner); el tenor francés Stanislas de Barbeyrac, com Erik, i Eva Kroon, que encarna a Mary.
Abrigallant als protagonistes i demostrant un cop més la seua brillantor, el Cor de la Generalitat –esta vegada escortat pel Cor de la Comunitat de Madrid– i l’Orquestra de la Comunitat Valenciana s’han guanyat de nou l’admiració de l’auditori.
Willy Decker és l’artífex d’este muntatge amb escenografia i vestuari de Wolfgang Gussmann i il·luminació Hans Tölstede. El director d’escena de la reposició és Stefan Heinrichs.
La proposta es caracteritza pels decorats monumentals –una enorme porta i un gran finestral acaparen l’espai– alhora que minimalistes i per un destacadíssim disseny de llums, que convertix les ombres en elements de la posada en escena i subratlla el to dramàtic d’este cant a la lleialtat i el sacrifici.
Malgrat l’aparent austeritat, s’aconseguix diferenciar perfectament un primer plànol escènic centrat en la llar i la família, on interactuen els diversos personatges, i una evocadora ‘rebotiga’ gràcies a la qual l’espectador pot imaginar un mar fer i una naturalesa agitada en plena tempesta.
TRENCAR LA MALEDICCIÓ
Richard Wagner es va inspirar en l’obra de Heinrich Heine ‘Memòries del senyor de Schnabelewopski’ per a escriure el llibret de ‘L’holandès errant’, la història d’un capità holandés condemnat a navegar eternament en el seu vaixell fantasma, fins que l’amor fidel d’una dona trenque la maledicció. La redempció arribarà de la mà de Senta, la filla del marí noruec Daland, que sacrificarà la seua vida per a salvar-ho.
En paraules de Gaffigan, ‘L’holandès errant’ –que també s’ha programat els pròxims dies 5, 8, 11 i 14 de març– és “una imatge fixa en el desenvolupament de les òperes de Wagner” ja que no és encara l’autor en el que arribarà a convertir-se en el cicle del ‘Anell de Nibelungo’ o ‘Tristan und Isolde'”.
Així, en esta obra, estrenada el 1843, el músic alemany “celebra la tradició de l’òpera italiana” de manera que les textures que s’escolten en l’orquestra són “molt diferents” a les textures que s’escolten després.
