VALÈNCIA, 19 (EUROPA PRESS)
Els treballs realitzats pel grup d’experts i estudiants del setè Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda del jaciment de València La Vella, a Riba-roja del Túria, han aportat noves dades sobre el caràcter urbà d’este enclavament predominant en el Mediterrani. Una ocupació que no només se circumscriu a l’època visigoda, sinó que indica que la ciutat va poder ser ocupada en el segle VIII per un assentament musulmà.
De l’1 al 19 de juliol s’ha celebrat el setè Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de València La Vella, gràcies al conveni marc signat per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica el 2016. Un any més l’excavació ha estat coordinada per Albert Ribera, amb la direcció arqueològica d’Òscar Caldés i Josep Maria Macias, informa el consistori en un comunicat.
L’excavació arqueològica d’enguany ha consistit en el desenvolupament d’extensos treballs de rebaixe mecànic dels nivells agrícoles contemporanis, amb la finalitat d’adequar les àrees d’excavació que s’hauran de dur a terme en els pròxims 4 anys.
En concret s’ha intervingut en la plataforma intermèdia de la ciutat, just al costat de la muralla exterior i interior, que la separa del barri inferior. Esta actuació permetrà l’ampliació futura de l’àrea museográfica i, des del punt de vista arqueològic, determinar el caràcter funcional del sector i obtenir continguts per al desenvolupament del relat històric del jaciment.
Totes estes evidències mostren com la construcció de la primera ciutat va estar perfectament planificada. No va ser únicament un centre militaritzat amb unes imponents muralles defensives i una urbanització en terrasses, que es va adaptar, alhora que va transformar, el pendent natural de la muntanya, tal com es va formar en la seua fase fundacional, sinó que va ser evolucionant i transformant-se al llarg del temps en un assentament de funcionalitat més quotidiana.
S’ha identificat els murs de delimitació oriental i meridional d’un gran edifici, de més de 28 metres de llarg, s’ha estudiat el sistema de fonamentació de la muralla exterior en este sector i s’han determinat els canals de circulació interior entre els barris de la ciutat, ja testificats per una escalinata el 2023 i ara per una rampa, bloquejats tots dos en un període posterior, tal vegada dels inicis d’una etapa dels inicis de la presència islàmica que comença ara a manifestar-se.
POSSIBLE ESPAI RESIDENCIAL
Altra de les investigacions apunta a la identificació d’un possible espai residencial amb una gran ximenera, al voltant de la qual s’han documentat nombroses restes de peces destinades a l’alimentació, cremades durant el seu procés de cocció. També destaca l’elevada concentració de caragols que reflecteix el seu elevat consum. Això incidix en la idea que, durant el segle VII, la ciutat perdria la seua funció militar original, i, a poc a poc, es van ser ocupant els espais contigus a la muralla.
A nivell material, destaca la recuperació de nombroses restes de vaixella visigoda, així com evidències cronològiques de consum que ens indiquen una ocupació residual però encara per determinar, durant l’inici del període andalusí o en el segle VIII. A pesar que la ciutat sembla abandonar-se durant el segle VIII no es descarten altres ocupacions musulmanes posteriors i esporàdiques durant este període, encara que de marcat caràcter agrícola.
Quant a la fase visigoda s’han recuperat evidències d’àmfores i de vaixella de taula procedent el nord d’Àfrica, un coll complet d’una botella de vidre, una sivella o placa de cinturó visigoda i nombroses restes de consum.
L’alcalde de Riba-roja, Robert Raga, ha mostrat la seua satisfacció pels resultats obtinguts en la nova edició, “les excavacions seguixen embastant la història de les diferents civilitzacions que han passat pel nostre territori, que ens permetran crear un relat que nodrisca el futur Centre d’Interpretació Arqueològica de València La Vella, únic a Espanya i un dels pocs testimonio històrics de l’època visigoda que existixen”.
