Un dels escenaris més devastadors de la història recent de València va tenir lloc el 29 d’octubre de 2023, quan les fortes pluges van provocar una inundació catastròfica que va costar la vida a 228 persones. En aquesta línia, el catedràtic en Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la Universitat Politècnica de València (UPV), José Eliseo Pardo, ha comparegut davant la jutgessa encarregada de la investigació sobre la gestió d’aquest episodi d’intenses pluges.
En la seva declaració, Pardo va assenyalar que el barranc del Poyo va ser “el principal desbordador” durant aquesta tragèdia, però no l’únic, ja que altres zones com la Saleta i Picassent també van contribuir a l’augment del nivell d’aigua. “Hi ha zones on la inundació va arribar de diversos llocs; el Poyo va ser el més important, però no l’únic”, va afirmar l’expert.
Aquesta evidència es recolza en un ampli estudi on l’expert va presentar mapes amb més de 6.100 punts de referència en diversos municipis afectats com Torrent, Picanya, Aldaia, i altres. Segons el catedràtic, el nou Pla Sud de la llera del Turia va actuar com una barrera, evitant que les aigües es desbordaren en la seva part interna.
El catedràtic va assenyalar que les zones més properes a l’Albufera presentaven menors nivells d’inundació, gràcies a la topografia i als tàlvegs que permeten la dispersió de l’aigua. No obstant això, Pardo va deixar clar que no estava en posició de determinar si la canalització del barranc hauria pogut evitar el seu desbordament i admet que el seu informe està incomplet, requerint més anàlisis en àrees no incloses com Algemesí o Riba-roja de Túria.
El professor va recalcar que el dia de la inundació també es van desbordar altres barrancs com el de Picassent i la Saleta, indicant que no era evident que l’aigua a la pedania de la Torre arribés des d’un únic barranc. Això reforça la idea que la inundació va ser un fenomen multifocal, amb múltiples contribucions d’aigua, que van impactar les diferents zones de València de manera simultània.
Quant als nivells de l’aigua mesurats, Pardo va indicar que les màximes registrades van ser al voltant de 3,5 a 3,7 metres, encara que admetia que no podia assegurar-ho.
