L’estiu sempre és sinònim de grans esdeveniments en el cel nocturn, especialment pel fet de què no fa fred per a estar a l’exterior fins a altes hores de la matinada i disfrutar de tots els espectacles que ens oferix l’espai. Una de les cites més esperades dins de l’agenda astronòmica de l’estiu, i pràcticament de tot l’any, és, sense cap dubte, la pluja d’estreles de les Llàgrimes de Sant Llorenç, o els Perseids, que viuran el seu punt àlgid just abans de mitjans d’agost.
Quan és la pluja d’estreles
La veritat és que la pluja d’estreles dels Perseids es pot vore feblement des del 17 de juliol, coincidint amb el màxim dels Delta Aquàrids, i s’estén fins al 24 d’agost. Però els millors moments per vore els meteors este 2020 són els dies 11 i 12 d’agost, amb el clímax el dia 12 entre les 13:00h i les 16:00h, és a dir, de dia.
Per tant, les millors nits i matinades per a disfrutar d’este espectacle seran, sense cap dubte, les dels dies 11 i 12. Serà quan, segons l’Institut d’Astrofísica de les Canàries (IAC), podrem vore caure un màxim de 100 meteors per hora a una velocitat d’uns 180.000 km/h quan entren en l’atmosfera terrestre, cosa que farà que s’incendien i deixen una ràpida i fugaç línia de llum en el cel.
Com es pot vore
El millor moment per a vore per la nit la pluja d’estreles en els dies àlgids serà entre la posta de sol i la mitjanit, just quan la Lluna minvant encara no haurà eixit i, per tant, el cel estarà més fosc i nítid per a disfrutar de l’espectacle. El més ideal és estar en un lloc amb la menys contaminació lumínica possible o en zones buidades d’edificis i muntanyes que impedixen vore bé el cel.
Si no tenim un bon lloc per a observar bé l’esdeveniment però igualment volem disfrutar de la pluja d’estels en directe, l’Observatori del Teide oferix la retransmissió en directe dels Perseids en el seu lloc web.
Quin és el seu origen
Reben el nom de Llàgrimes de Sant Llorenç perquè el clímax de l’esdeveniment sempre té lloc al voltant del dia d’este sant, el 10 d’agost. De la mateixa manera, el nom científic, el de Perseids, ve del fet de què la pluja es pot vore mirant especialment en direcció a la constel·lació de Perseu.
Finalment, este espectacle té lloc sempre en estes dates perquè és just quan la Terra creua el núvol de pols i roques que el cometa Swift-Tuttle va deixar en una de les seues òrbites al voltant de Sol. L’encreuament amb estes restes fa que, quan els meteors xoquen contra l’atmosfera terrestre, s’incendien i es vegen estes multitudinàries estreles fugaces.
