El que fora director general de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, ha mort als 78 anys a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Saragossa després d’estar ingressat fa diverses setmanes. Roldán ha mort tan sols dos mesos després de la mort de la seua esposa.
Natal de Saragossa (1943), Roldán va ser el primer civil nomenat director general de la Guàrdia Civil pel PSOE després d’exercir com a delegat de Govern a Navarra entre els anys 1982 i 1986.
Un cos format per 75.000 agents que li va rebre no sense reticències, però enfront del qual va collir alguns èxits en la lluita antiterrorista.
Un d’ells va ser la desarticulació, en 1992, de la cúpula d’ETA en Bidart (França) o la detenció, dos anys abans a Sevilla, d’Henri Parot, membre del “comando itinerant” de la banda terrorista que havia sembrat de mort bona part d’Espanya.
Al costat de les llums, les ombres, com el suïcidi en 1990 de dos etarres acorralats a la Foz de Lumbier (Navarra), que va llançar un cúmul de crítiques i dubtes sobre l’actuació dels agents, o el desmantellament a la fi de 1992 de la unitat antidroga de la Guàrdia Civil (UCIFA), catorze dels membres de la qual van ser processats per pagar suposadament amb drogues a confidents del cos.
Totes les mirades es van posar sobre ell l’any 1993, quan el periòdic ‘Diario 16’ va publicar una sèrie de reportatges acusant-lo directament d’haver augmentat el seu patrimoni amb diners públics, la qual cosa li portaria a escapolir-se d’Espanya a l’any següent. Es va convertir en el primer escàndol de corrupció del Govern de Felipe González.
El febrer de 1995, Luis Roldán va ser detingut per policies espanyols en l’aeroport de Bangkok (Tailàndia). Va ser jutjat per l’Audiència Nacional i condemnat a 28 anys de presó, per malversació de fons públics, suborn, frau fiscal i estafa.
Fins a 435 milions de pessetes dels fons reservats i 1.800 milions en comissions, relacionades amb el seu programa de modernització de les cases caserna, es va calcular que va poder haver-se portat durant la seua etapa com a director general de la Guàrdia Civil. A més, se li va imposar una multa de 1.600 milions de pessetes i una indemnització a l’Estat de 578,9 milions.
Des de febrer de 1995, Roldán va romandre en la presó femenina de Brieva, fins que en el 2005 l’Audiència de Madrid li va permetre eixir de la presó per a treballar. No obstant això, no va ser fins a l’any 2010 quan va abandonar presó, després de 15 anys de condemna.
