Per l’Horta ha aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana admeta a tràmit el seu recurs de cassació i done via lliure al fet que el Tribunal Suprem torne a revisar el Pla Especial que sustenta la Zona d’Activitats Logístiques del Port de València. El col·lectiu, que denuncia des de fa dos dècades l’expropiació i urbanització en La Punta, sosté que la revisió obri una nova oportunitat per a depurar la legalitat del planejament.
L’admissió a tràmit respon al recurs contra la sentència dictada el 30 de setembre pel propi TSJCV, que desestimava la impugnació del Pla Especial de 2018. Eixe instrument buscava, segons l’associació, legalitzar a posteriori actuacions realitzades sobre sòl no urbanitzable d’especial protecció agrícola. La decisió no entra en el fons, però activa la fase de cassació davant la Sala Tercera del Suprem.
Un conflicte amb dos anul·lacions prèvies
L’origen del litigi es remunta al conveni de 1997 entre el Ministeri de Foment, la Generalitat i l’Ajuntament de València per a impulsar la ZAL sobre terrenys classificats en el Pla General com a sòl no urbanitzable d’especial protecció agrícola. Aquell planejament va ser recorregut per l’Associació Veïnal La Unificadora i per Per l’Horta, i dos de les seues versions ja van ser anul·lades pel Tribunal Suprem en 2009 i 2015.
La tercera versió del Pla, aprovada per resolució de 17 de desembre de 2018, seguix en disputa. Per l’Horta recorda que una sentència del 30 d’octubre de 2024 va validar eixa versió secundant-se en el temps transcorregut i en obres suposadament irreversibles. L’associació afirma que s’ha produït indefensió per l’absència total d’una mínima valoració i ponderació dels informes pericials aportats, la qual cosa, al seu juí, podria obrir la porta a un recurs d’empara per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.
El col·lectiu també al·lega la infracció de normativa europea: la Directiva 2001/42/CE sobre avaluació ambiental estratègica i preceptes del Conveni de Aarhus de 1998, per un compliment inadequat de l’obligació de garantir una participació pública real i efectiva en decisions ambientals. A més, rebutja que actuacions de transformació declarades il·legals puguen consolidar-se pel mer pas del temps quan han sigut promogudes per les pròpies administracions. En el seu escrit assenyalen: ‘Impugnem per greument danyosa per als interessos generals la construcció d’una doctrina que consolide la denominada ‘força normativa del fàctic’ i assumisca qualsevol situació material, amb independència de la legalitat i procediment seguit per a produir una nova realitat, atorgant-li naturalesa urbanística per espuri que fora el seu origen’.
En el mateix recurs, l’associació expressa la seua oposició a ‘acceptar la formació d’una doctrina que viola Directives Europees i que conduiria a acceptar com jurídicament inatacable una situació urbanística nascuda d’una actuació pública de transformació il·legal de terrenys no urbanitzables’, subratllant el greuge comparatiu que generaria enfront dels particulars. Per l’Horta ha formalitzat la seua personació davant el Suprem i espera l’obertura de terminis per a presentar la demanda, convençuda que esta nova revisió reobri el debat sobre la ZAL de La Punta i la participació ciutadana en el planejament ambiental.
