El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat hui que la pròrroga de la vida útil de les centrals nuclears és una qüestió que ha de ser proposada i finançada pels presidents “ultrarrics” de les empreses energètiques implicades. Aquesta situació es considera “molt llunyana” a realitzar-se actualment.
Durant la seua compareixença en el Congrés dels Diputats per a rendir comptes sobre l’apagada que va afectar la península ibèrica el passat 28 d’abril, Sánchez ha esboçat que la pròrroga de l’activitat nuclear més enllà del 2035 ha de complir tres requisits fonamentals.
El primer requisit és que la pròrroga ha de garantir la seguretat ciutadana; el segon, que siga econòmicament viable i que els costos siguen assumits pels “ultrarrics” que lideren les empreses energètiques, evitant així que els ciutadans ho paguen amb els seus impostos. El tercer criteri implica assegurar la seguretat del subministrament elèctric. “Són tres criteris que semblen absolutament de sentit comú”, va subratllar Sánchez des de la tribuna.
No obstant això, el president va reconèixer que, en l’actualitat, és “molt lluny” de complir-se aquests requisits, i va assenyalar que cap de les grans empreses energètiques ha sol·licitat formalment la pròrroga del pla de tancament de les centrals nuclears. A més, va recordar que les mateixes empreses van acordar el 2019 un calendari per al tancament d’aquestes instal·lacions, les quals encara estaven en operació.
En relació amb el futur energètic d’Espanya, Pedro Sánchez va afirmar que “serà verd o no serà” i va assegurar que el Govern no es desviaria “ni un mil·límetre” del pla establit des de 2018 en matèria energètica. “Les fonts renovables no només són el futur, sinó la nostra única i millor opció”, va afegir.
Reprovació al PP per la gestió energètica
En el mateix debat, Sánchez va recordar al Partit Popular que, sota la direcció de Mariano Rajoy, el model energètic del govern transferia uns 42.400 milions d’euros a països productors de petroli i gas, una xifra que duplica la despesa en prestacions per atur i multiplica per vuit els gastos en educació.
A més, va recalcar que aquell model energètic convertia Espanya en un país “extraordinàriament dependent i vulnerable” davant el context internacional, generant un impacte mediambiental “enorme” i condemnando el país a abonar els preus de l’electricitat més elevats d’Europa.
Segons Sánchez, aquest escenari portava les indústries, llars i pimes a afrontar factures “molt més altes”, degut a un model energètic “absolutament ideològic” que només beneficiava uns pocs, provocant pèrdues de competitivitat i inversions estrangeres.
