Ana és una jove de 14 anys. Té un compte en Instagram que es diu ‘@peroquebonitaeres.joies‘. Ací ven les seues creacions. Polseres moníssimes, pendents, penjants… En la descripció del seu perfil, a part de llegir que es tracta de joies fetes a Espanya, llegim alguna cosa que ens crida l’atenció. Joies fetes… amb una mà.
Quan va nàixer, a la seua mare que es diu com ella, li van dir que li havien de fer proves. A Anita li faltava una mà i tenia algun problema més en l’estómac. Va anar creixent, va superar els seus problemes de salut… I ara s’ha convertit en una boniquíssima jove. Per què ven estes joies a través de les xarxes socials? Perquè vol comprar-se una rage biomecànica per a poder ser una mica més autònoma en algunes coses.
«Però que bonica eres», li deia la seua mare, amb el mateix nom, que no va saber d’esta circumstància fins que va nàixer. Tantes vegades li ho va repetir que va crear i va registrar una línia de joieria amb aqueixa expressió. «Mamà, deixa’m a mi», compte que li demanava la seua filla mentre la veia fer complements artesanals.
L’afició que la seua progenitora va haver de deixar va calar en esta adolescent valenciana i ara és ella la que ha agafat el testimoni amb un objectiu: reunir els al voltant de 60.000 euros que costa una mà biònica per a poder ser més autònoma. Un cost que una família humil no es pot permetre.
«Pensem en coses que podíem fer per a anar recaptant diners, perquè és una cosa molt cara, i ens va semblar bona idea seguir amb les joies perquè la marca seguia registrada», comenta la jove. «Anita no volia que demanarem donacions a la gent perquè diu que hi ha moltes persones amb necessitats més urgents i que a ella només li falta una mà», revela la seua mare.
Amb aqueixa extremitat artificial, accions tan quotidianes com pelar una fruita o escriure en l’ordinador, seran molt més fàcils. De fet, Anita practica atletisme per a mitigar les conseqüències derivades de la seua discapacitat: carregar tot el pes sobre un costat li està provocant problemes d’esquena.
«En fer les joies, soc una mica desastre. A vegades intent posar una bola en un fil per a fer una polsera, em cau i acaben escampades pel sòl. He de dedicar molt de temps, sobretot els caps de setmana», confessa.
Malgrat que també és present en Facebook i Tik Tok, Anita es maneja millor amb Instagram ( @peroquebonitaeres.joies), on promociona les seues creacions.
No obstant això, en el seu institut -estudia tercer de l’ESO- ningú ha sabut fins ara a què dedicava les seues estones lliures. «No volia guanyar molts seguidors de colp. Preferia dirigir-me a la gent que no em coneix. Ara els meus companys de classe i els professors em pregunten molt», explica entre riures.
De moment, està contenta perquè l’acolliment ha sigut «bastant bona» malgrat els seus pessimistes expectatives. «Anem a poc a poc», apunta entre collarets, polseres i pendents. Hi ha temps per a aconseguir el seu objectiu perquè encara està en ple creixement. «Això és una carrera de fons que exigeix molta paciència i molta faena per a no deixar que decaiga», afig la seua mare. «Córrer la veu i insistir», sentència.
