L’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València, ha participat en l’assaig clínic internacional KEYNOTE-552, que demostra, per primera vegada, que associar una immunoteràpia a la quimioteràpia estàndard com a tractament del càncer de mama triple negatiu precoç millora la supervivència de les pacients.
Entre el 10% i el 15% de casos de càncer de mama que es diagnostiquen en el món són triple negatiu, un subtipus que és, hui dia, el de pitjor pronòstic, degut tant a la seua major agressivitat -amb una més ràpida proliferació, la qual cosa fa que se solga diagnosticar en estadis més avançats i tinga majors taxes de recaiguda, que succeeixen, a més, de manera precoç-, com a l’absència de dianes terapèutiques específiques -que fa que el tractament habitual siga sempre la quimioteràpia davant la falta d’estratègies alternatives-.
En aquest assaig clínic Fase III -randomizado, doble cec (mètode que s’usa per a previndre que els resultats d’una investigació puguen estar influenciats per l’efecte placebo o el biaix de l’observador), multicèntric i internacional- s’ha avaluat el paper del fàrmac pembrolizumab com a teràpia del càncer de mama triple negatiu precoç associat a la quimioteràpia estàndard neoadjuvant (administrada abans del procediment quirúrgic) i com a tractament adjuvant (després de la cirurgia).
La transcendència d’aquest estudi és que ha permés demostrar que el tractament d’immunoteràpia, amb pembrolizumab, aconsegueix millorar les taxes de respostes patològiques completes (desaparició del tumor en la peça de cirurgia) i, el més important, la supervivència de les pacients amb càncer de mama triple negatiu.
Els resultats de supervivència de l’assaig –presentats en l’última edició d’ESMO (Societat Europea d’Oncologia Mèdica, per les seues sigles en anglés) el mes de setembre passat- canviaran la pràctica clínica i curar a més dones amb aquest subtipus de càncer de mama.
En aquest estudi es van incloure un total de 1.174 pacients entre març de 2017 a setembre de 2018, amb una mitjana de seguiment de 39,1 mesos.
“Per a les pacients amb càncer de mama suposa un important avanç, ja que, fins ara, només disposàvem de tractament de quimioteràpia amb uns resultats molt pobres quant a possibilitats de curació.
Els resultats d’aquest estudi permetran millorar el pronòstic de totes aquestes dones que són diagnosticades anualment de càncer de mama triple negatiu”, afirma la Dra. Begoña Bermejo, investigadora principal d’INCLIVA en aquest assaig.
INCLIVA, a través del Grup d’Investigació de Biologia en Càncer de Mama, ha sigut l’únic centre espanyol participant en aquest assaig, en el qual han intervingut un total de 181 centres de 21 països (a més d’Espanya: Austràlia, el Brasil, el Canadà, Colòmbia, França, Alemanya, Irlanda, Israel, Itàlia, el Japó, Polònia, Portugal, Rússia, Singapur, Corea del Sud, Suècia, Taiwan, Turquia, el Regne Unit i els Estats Units).
#DíaMundialContraElCáncerDeMama Hoy compartimos el trabajo realizado desde @REBECCA_project, un proyecto de investigación que mejora la atención sanitaria de las pacientes con #cancermama en las etapas posteriores a su tratamiento basándose en el uso de Real World Data (RWD). pic.twitter.com/JHg5vLLGVw
— INCLIVA (@incliva_iis) October 19, 2021
Grup d’Investigació de Biologia en Càncer de Mama d’INCLIVA
El Grup d’Investigació de Biologia en Càncer de Mama d’INCLIVA, coordinat per Dra. Professora emèrita Ana Lluch està, integrat per Begoña Bermejo, Cristina Hernando, Maite Martínez, Juan Miguel Cejalvo, Pilar Eroles, Octavio Burgués, Iris Garrido-Cano, Anna Adam-Artigues, Ana Lameirinhas, Sandra Torres, E. Raimundo Cervera, Juan José Martínez, Elisa Alonso, Maria Valero, Silvia Coret, Cristina Tebar, Sara Rodriguez i Isabel Xirivella.
Sobre el càncer de mama
L’any 2020 es van diagnosticar un total de 34.088 nous casos de càncer de mama a Espanya, sent aquest tipus de tumor el més freqüent entre les dones al nostre país.
En l’actualitat, s’estan produint grans avanços en el diagnòstic i tractament de tots els subtipus de càncer de mama, no sols en el subtipus triple negatiu -amb la incorporació de la immunoteràpia- sinó també en el subtipus HER2 -amb la incorporació de nous fàrmacs conjugats i en el grup de càncer de mama hormonosensible amb noves estratègies de tractaments dirigits associats als ja clàssics tractaments hormonals-.
Tots els avanços en la investigació dels últims anys estan permetent aprofundir en el coneixement de la biologia i les bases moleculars del càncer de mama, la qual cosa, al seu torn, facilita la identificació de noves dianes terapèutiques i uns tractaments més selectius per a les pacients.
Aquests progressos van encaminats cap a un maneig diagnòstic i terapèutic més precís i individualitzat per a aconseguir els resultats més òptims i amb la menor toxicitat millorant les possibilitats de curació i la supervivència de les pacients amb càncer de mama.
