El Blue Monday és un terme que s’utilitza des de 2005 per qualificar el tercer dilluns de gener i fa al·lusió a un dia que, en teoria, és el més trist de l’any.
«Ha passat prou temps el nou any perquè ens adonem que tots els propòsits que ens havíem proposat amb tota l’energia i tota la il·lusió han començat a no complir-se -explica Rocío García Torres, psicòloga clínica i professora del Grau en Psicologia i del Màster en Psicologia General Sanitària de la Universitat Villanueva -. La conjunció d’esta frustració, d’estos propòsits no complerts, de tots els excessos del Nadal, De la nostàlgia acumulada, es diu que fa que les persones estiguen més tristos.»
Té base científica el Blue Monday?
Més enllà de l’ús i l’oportunitat que la publicitat i el màrqueting troben al Blue Monday, hi ha base científica per sostenir que es tracte precisament del dia més trist de l’any?
«El 2005, Cliff Arnall, un professor d’una universitat d’Anglaterra en va crear una fórmula matemàtica per calcular este dia. Ell mateix, temps després, va fer crítica sobre la seua teoria, perquè si ens preguntem què és el que hi ha darrere, existeixen estes expectatives que un es posa i no es compleixen, els excessos nadalencs, però, per què triar aquell dilluns i no un altre?»
Realment, hi ha una sèrie de qüestions que «ens fan veure que no té gaire sentit considerar esta data», explica la professora García Torres, que posa èmfasi en un concepte que pot explicar que este dia en concret l’estat d’ànim siga diferent. «A més, hi ha la profecia autocomplida, que parla que quan tu penses alguna cosa, en creure-ho pots acabar creant-ho».
I la veritat és que tots estem exposats este famós Blue Monday a notícies a la televisió o imatges en xarxes socials que parlen que este dia «és molt trist; de manera que podem estar predisposats a passar-ho malament, estar tristos o tenir un dia que pot no ser fàcil», subratlla.
Què fer per superar el Blue Monday?
Per combatre’l, Rocío García Torres proposa una eina que és útil no només per al tercer dilluns de gener: ajustar les expectatives.
«Si, per exemple, un es proposa anar al gimnàs cada dia i no ha anat mai, en lloc d’anar cada dia pot començar per anar-hi una vegada a la setmana. Es tracta de programar-se d’una manera d’acord amb la realitat de cadascú», apunta. També cal «acceptar com és cadascun, conéixer adequadament les possibilitats que tenim i ajustar estes expectatives a la nostra vida real», conclou Rocío García Torres.
