Un estudi de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València, i la Universitat de València ha mostrat l’efecte d’una intervenció nutricional i d’exercici físic personalitzats sobre l’obesitat infantil i les seues comorbilitats, destacant el benefici i la importància de l’aplicació de programes multidisciplinaris en la pràctica clínica per a la salut de xiquets i adolescents amb obesitat.
El treball -els resultats del qual han sigut recentment publicats en obert en la revista Nutrients en un article titulat ‘Multicomponent exercise training combined with nutritional counselling improves physical function, biochemical and anthropometric profiles in obese children: a pilot study’ i han donat lloc al desenvolupament d’una tesi doctoral-, naix de la col·laboració entre el Grup d’Investigació en Nutrició Pediàtrica d’INCLIVA i la Unitat d’Investigació en Rendiment Físic i Esportiu (UIRFIDE) de la UV.
Estudis anteriors havien demostrat que els programes multidisciplinaris, enfocats a la modificació dels hàbits de vida, són beneficiosos per a millorar la composició corporal i alteracions bioquímiques en els xiquets i adolescents amb obesitat.
Per això, i tenint en compte que l’obesitat en l’edat pediàtrica és el preàmbul de l’obesitat de l’adult i, per tant, de la morbi-mortalitat per malaltia cardiovascular, es considera que frenar o reduir la prevalença de la malaltia en edat precoç és de primordial interés.
Amb aquests antecedents, l’equip investigador va desenvolupar un programa d’intervenció que integrava la pràctica d’activitat física al costat de l’assessorament dietètic, que va mostrar resultats positius sobre la salut dels participants.
A més, l’efecte beneficiós sobre l’adipositat observat en els escolars i adolescents participants en el programa combinat d’intervenció nutricional i activitat física reglada va ser significativament superior a l’observat en aquells que només van rebre intervenció amb component nutricional.
El programa pilot d’intervenció nutricional juntament amb activitat física reglada, es va desenvolupar al llarg de dos períodes de quatre mesos. Va permetre observar millores significatives en paràmetres de composició corporal, amb reduccions significatives en l’índex de massa corporal corregit per a l’edat i sexe (z-score), i del percentatge de greix corporal. Aquestes millores en la composició corporal van reflectir millora en paràmetres del metabolisme de la glucosa com l’índex HOMA, en enzims hepàtics i inflamació.
La principal conclusió de l’estudi és que l’única mesura realment eficaç per a disminuir la prevalença de l’obesitat infantil i les seues complicacions consisteix a instaurar programes d’intervenció combinats dietètic-nutricionals i d’exercici físic des d’edats precoces de la vida, això és, durant la infantesa, així com mitjançant la detecció i intervenció en famílies de risc.
La investigació s’ha dut a terme en les consultes de Cardiologia infantil i de Gastroenterologia i Nutrició Pediàtrica de l’Hospital Clínic Universitari de València i en les instal·lacions esportives de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la UV.
L’estudi ha sigut part de la tesi doctoral titulada ‘Efecte de la Intervenció nutricional en escolars i adolescents amb obesitat amb i sense resistència a la insulina’ de Paula Grattarola, que va comptar amb una beca predoctoral de la Generalitat Valenciana (ACIF/2016/029, European Social Fund).
Sobre l’obesitat
L’obesitat és una malaltia multifactorial en el desenvolupament de la qual juguen un paper fonamental els factors ambientals. La reducció de l’activitat física i augment del sedentarisme al costat de diferents hàbits dietètics no saludables en la nostra població, poden conduir a un desequilibri energètic que desencadena en un augment del depòsit de greix corporal i, per tant, en obesitat. A Espanya entorn d’un 17% dels xiquets presenten obesitat (Estudi Aladino 2019), percentatge que situa al nostre país en el tercer lloc de major prevalença a Europa, només per darrere de Grècia i Itàlia.
La preocupació augmenta si es té en compte que en el xiquet amb obesitat cada vegada és més precoç en el desenvolupament de comorbilitats associades com a trastorns en el metabolisme dels lípids, malaltia hepàtica, hipertensió arterial, diabetis tipus 2 i síndrome metabòlica.
En un estudi realitzat pel grup de Nutrició Pediàtrica d’INCLIVA en 2013, en col·laboració amb el Departament de Nutrició de l’OMS, en escolars i adolescents espanyols del nostre entorn, es va analitzar l’associació de diversos factors de risc cardiovascular (com a tensió arterial, lípids i índex de resistència a la insulina) amb el grau d’obesitat. Es va detectar que la majoria de xiquets amb obesitat tenien ja comorbilitats associades i que, a major índex de massa corporal, més freqüent era l’associació d’aquests factors de risc cardiometabòlic.
