El dia de Sant Valentí és molt especial per a Sara Carbonero: en primer lloc, evidentment, perquè celebra amb Iker Casillas el seu amor; i, en segon lloc, perquè és l’aniversari d’una de les seues millors amigues, la presentadora dels informatius en Telecinco Isabel Jiménez. Per a celebrar-ho, la periodista va publicar una imatge amb Jiménez, acompanyada d’un preciós text amb què ha aprofitat per a obrir-se als seus seguidors. Carbonero no ha dubtat en parlar d’un dels seus moments més durs de la seua vida: el seu ingrés en l’hospital per a ser intervinguda d’un tumor a l’ovari.
«Parafrasejant una gran amiga portuguesa, jo sempre vaig pensar que tenia una germana fins que 25 anys després vaig conéixer a la segona. Al llarg dels nostres pràcticament 10 anys d’amistat ens hem anat fent moltes i diferents fotos», escrivia la dona d’Iker Casillas en les seues xarxes socials.
«Fotos als esdeveniments i saraus que anàvem, fotos en la sala de maquillatge de la tele, en el menjador, en el plató, en els nostres sopars, fotos per a revistes, per a @slowloveoficial, fotos en els nostres viatges de vacances, en el meu poble, en Almeria, fotos amb els xiquets, pels carrers de Porto… el que no teníem era cap en l’hospital», continuava dient.
Amigues per a tot
«I mira per a on este últim any ens n’hem fet unes quantes. Per això esta vegada em venia de gust felicitar-te sense maquillatge ni glamur i rescatar esta foto que tenia guardada per a recordar algunes de les nostres batalles, en què no m’has soltat la mà ni un només segon», seguix la publicació. La periodista, a demés, no ha dubtat a donar-li les gràcies a la seua gran amiga tot el suport que li ha brindat en els moments més difícils de la seua vida.
«Quan canviem els vestits per les bates d’hospital i fem la migdiada juntes en el llit. Quan demanàvem menjar mexicà a domicili en l’habitació i posàvem l’altaveu amb les nostres cançons preferides per ballar en la terrassa. Les teues preguntes i converses amb els metges, les teues notícies per a mi. Els nostres riures, perquè sí, hem rigut moltíssim. Les teues notes, les teues flors, el teu somriure a tota hora. Tant de bo mai haguerem hagut de provar d’esta manera la nostra amistat però ara sabem que és indestructible, a prova de cops, cicatrius i cremes de verdures sense sal. Per molts anys comadre [sic]».
