Uns 485.00 espanyols menors de 25 anys en edat de treballar (l’11,2% del total d’aquests joves) són ninis, és a dir, ni estudien ni treballen, segons un estudi d’Asempleo elaborat amb dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA).
Aquesta xifra és 7,8 punts percentuals més baixa que l’any passat i 5,2 punts més baixa que abans de la pandèmia, segons han explicat els autors de l’estudi.
No obstant això, a pesar que la xifra de població ‘nini‘ s’acosta al mig milió de joves, es tracta de la xifra més baixa en tretze anys. De fet, cal remuntar-se a 2008, abans de la crisi econòmica, per a trobar dades similars.
D’aquests ninis, 302.000 són parats (7% del total de joves), mentre que 184.000 estan fora del mercat laboral i se’ls considera població inactiva (4,2% del total). Les dades de l’estudi mostren que, si bé el nombre d’aturats joves es manté estable i en línia amb l’observat en altres trimestres previs a la pandèmia, el nombre de joves inactius s’ha reduït considerablement.
Des de l’estudi han destacat que, malgrat que en els últims vint anys el percentatge de joves que abandonava els estudis a Espanya s’ha vist reduït substancialment, el ritme d’aquesta disminució s’ha alentit en els últims anys, la qual cosa sembla indicar que el nivell actual és pròxim a l’estructural.
Segons Asempleo, associació privada d’agències d’ocupació, aquesta reducció ve explicada per l’increment en la probabilitat de trobar ocupació per als joves. Encara que cal destacar que a pesar que la probabilitat siga major, Espanya continua sent el país de tota Europa amb l’índex d’atur juvenil més alt.
Així mateix, Eurostat confirma que Espanya ronda el 37,7% de la desocupació entre els menors de 25 anys mentre que la mitjana europea se situa sobre el 17,3%.
Evolució de les dades
El fet de subratllar que encara hui a Espanya hi ha mig milió de joves que ni estudien ni treballen no és una bona notícia, no obstant això, si analitzem amb detall l’evolució de les dades, aquest estiu hi havia al país un milió de joves en aquesta situació, segons Creu Roja.
L’organisme també va alertar que aquells que aconseguien un lloc de treball, aquest venia marcat per la precarietat i la temporalitat. No obstant això, si ens anem un any arrere, aquest col·lectiu continua disminuint.
Si ens fixem en les xifres de l’EPA del tercer trimestre de 2020, podem observar que els ‘ninis’ se situaven en els 7,8 punts percentuals, el màxim històric registrat al nostre país. Des de llavors, la xifra ha anat descendint.
Unió Europea
Una altra dada negativa per a l’economia espanyola és que la taxa d’abandó escolar se situa en el 16% fent que Espanya siga el país de tota Europa amb aquesta xifra més alta. La mitjana europea se situa en el 8,4%. Després d’Espanya, se situen països com Itàlia, Alemanya o Dinamarca.
No obstant això, en els últims vint anys aquesta taxa d’abandó s’ha anat reduint al nostre país. Segons les dades proporcionades per Asempleo, aquesta reducció se situa en quasi el 15%, si comparem amb xifres de 2002.
Encara que no són xifres del tot esperançadores perquè el ritme de disminució s’ha alentit en els últims anys. El que podria apuntar a un problema estructural en el sistema educatiu espanyol i al qual caldria posar-li solució com més prompte millor tal com indiquen multitud d’experts.
