Maria Jiménez no només s’ha recuperat de la forta malaltia digestiva que l’ha obligat a estar greu alguns mesos en l’hospital, sinó que ha tornat a la vida amb més ganes, més força i, això sí, el mateix sentit de l’humor de sempre. Després d’estar un temps lluny dels focus mediàtics, l’artista va concedir una entrevista el passat dissabte a ‘Sábado Deluxe’.
Sense dubte, era una de les entrevistes més esperades de l’any, ja que des de què va eixir de l’hospital només se l’havia pogut vore en una ocasió baixant de l’ambulància que la porta cada dia a rehabilitació. Amb un aspecte evidentment més feble, però amb una energia imparable característica, Maria va voler compartir i explicar amb tots els espectadors què és el que li havia passat.
«Jo no he tingut la sensació de què em podia morir»
Segons la cantant, tot va començar amb un mal de panxa després d’estar alguns dies sense poder anar de ventre. A més a més, va començar a sentir dolors per la zona abdominal i ganes de vomitar. Finalment, quan ja sentia que alguna cosa no anava bé, Maria va decidir cridar una nit al seu fill per a qua la duguera a urgències. Una volta en l’hospital de Sevilla, li van dir que l’havien de traslladar fins a Cadis perquè necessitava una operació que allà no li podien fer.
A partir d’este punt, va començar el periple de la cantant per quiròfan, l’UCI i, finalment, planta, fins que s’ha pogut recuperar del virus que li va debilitar la massa muscular de tots els organismes. En este sentit, Maria va arribar a dir que: «Vaig arribar morta a l’hospital. He ressuscitat i ací estic». També va explicar que: «Jo no he tingut la sensació de què em podia morir. Després de la mort hi ha un altre ‘catxondeo’. Això no acaba ací, ho tinc claríssim».
El patiment de la seua família
Ara bé, l’artista sí que s’ha preocupat per la situació de patiment per la que ha passat la seua família en vore-la en un estat tan delicat de salut. De fet, va confessar que: «Jo no ho he passat mal, el que pitjor porte és que ho he fet passar mal a la meua família. Quan vaig despertar del coma, vaig vore a la meua germana i al meu fill plorant. El meu fill estava fet pols, pensava que em moria».
Però, com sempre, en els moments més difícils, apareixen les persones que realment t’estimen i, d’això ha aprés molt Maria. Finalment, es va atrevir a explicar alguna divertida anècdota més com que una dona que la portava en ambulància va preguntar-li si Maria Jiménez s’havia mort o no. «Senyora, que Maria Jiménez sóc jo!», va dir l’artista.
