Joaquim Illas, l’home més longeu de Blanes (Girona) i de tot l’estat espanyol, ha mort este dilluns als 110 anys. ‘En Falet’ residia amb la seua família en el centre de la ciutat i, segons ha informat l’Ajuntament de Blanes, faltaven només 13 dies pel seu aniversari. Cada 26 de juliol rebia numeroses mostres d’estima i felicitació, i fins i tot l’any passat va tindre la visita del president de la Generalitat, Quim Torra.
Notícia: Mor als 110 anys Joaquim Illas, en Falet, l’home més longeu de @Blanes_cat i l’estat espanyol. La setmana vinent hagués complert 111 anys. L’any 2019 el van felicitar l’alcalde, @AngelCanosa , i el president de la Generalitat, @QuimTorraiPla https://t.co/sBAvIlUnsZ pic.twitter.com/Rg0CH2nWlZ
— Ajuntament de Blanes (@Blanes_cat) July 13, 2020
Més d’un segle de vida en Blanes
Joaquim Illas Illas va náixer en el carrer Roig i Jalpí, en una escaleta al costat de la casa a on va viure els seus últims anys. Era el més gran de quatre germans i devia el seu sobrenom a son pare Rafel, al qui tot el món li deia ‘Rafelet’ o ‘Falet‘.
El seu primer ofici va ser en una espardenyeria i va seguir els passos de son pare, que també treballava de pescador. També va passar set anys treballant en el taller mecànic de la fàbrica de Can Tossas i en un altre negoci més xicotet. Després se’n va anar durant un any a Bordeus (França), a on va fer reparacions de barcos com a torner. «Als deu anys vaig començar a fer d’aprenent i he fet de tot, però al final he acabat sent un aprenent de la vida», deia ‘en Falet’ l’any passat en una entrevista per a TV3.
A partir de 1950, Joaquim va decidir dedicar-se de ple a la botiga familiar, a on un dels puntals era la seua dona. Fa temps que en Blanes se’l coneix per haver arribat a una edat tan longeva, però la seua popularitat va créixer encara més a partir del 2014, quan l’Ajuntament de Blanes el va elegir per a que fora el pregoner de la Festa Major.
Segons l’ajuntament, ‘en Falet’ no representava l’edat que tenia i menys encara quan explicava amb tot detall alguna història o donava la seua opinió sobre qualsevol tema. L’únic del que no volia parlar era de política, un assumpte que eludia argumentant que havia viscut dos dictadures, dos monarquies i una república.
