Un any més, la revista Forbes ha triat a les 25 persones més influents de l’any a punt d’acabar. En 2021, la seua selecció és eclèctica i en ella figuren polítics, figures del paper cuixé, actors, ‘streamers‘… Un llistat molt diferent del de l’any passat, en el qual les dones copaven tots els llocs.
«Aquest ha sigut l’any de la implantació definitiva? de la nova normalitat, de viure entre l’esperança i el cansament, de debatre’ns entre el vell món del qual venim i la por per la incertesa del futur», sosté la publicació.
Els polítics
Curiosament, l’elenc inclou a Isabel Díaz-Ayuso, Pablo Iglesias i Yolanda Díaz, però òbvia al president del Govern, Pedro Sánchez. De la màxima responsable de la comunitat madrilenya diu que «és un d’aqueixos personatges divisoris capaços d’alçar tant encesos elogis com furibundes crítiques, a vegades entre els seus propis correligionaris».
«Va aconseguir convertir el seu territori en una sort d”oasi madrileny’ al qual peregrinaven fins i tot altres ciutadans europeus famolencs de fugir per unes hores de restriccions més dures. Aplaudida pel gruix de l’hostaleria, el seu discurs enarborant el simple concepte de ‘llibertat‘ va arrasar en les eleccions», destaca.
La ministra de Treball i Economia Social i vicepresidenta segona del Govern és, a ulls de Forbes, «una de les persones amb major poder efectiu de la política nacional». Valora la seua manera de relacionar-se amb els sindicats i la patronal i mesures com la pujada del salari mínim, la gestió dels ERTO i per les recents inspeccions laborals que han aconseguit que les empreses facen fixos a treballadors en situació irregular.
Sobre Pablo Iglesias assenyala que la política i societat espanyola durant l’última dècada no s’entenen sense ell. «El resum de 2021 no estaria complet sense la foto del seu canvi de ‘look‘; la seua tallada de cabells ha marcat un abans i després en una estètica associada a una ideologia. Mai un ‘ tallar-se la coleta’ havia sigut tan literal», sosté.
Una princesa i un castell de somni
Tots ells comparteixen protagonisme amb Ana de Armas, «una de les actrius més taquilleres i prometedores de Hollywood», Pepa Bueno, nova directora d’El País, el músic Tangana, Antonio Miguel Carmona, vicepresident d’Iberdrola o Rocío Carrasco, el documental del qual «va alçar una polseguera sense tot just precedents per portar al prime time d’una televisió generalista el debat sobre la violència de gènere».
Leonor de Borbón Ortíz brilla per si mateixa. «Una adolescent ingènua arriba a una escola per a estudiants molt especials situada en un castell de somni britànic… però és la notícia amb la qual ens despertem en publicar-se que la Princesa Leonor acudiria a l’UWC Atlantic College de Gal·les», subratlla la publicació.
El jurista Javier Cremades, Pau Gasol, el CEO de Veure’s Bernardo Hernández, i fins i tot el presentador de Quart Mil·lenni, Iker Jiménez, figuren en un llistat que incorpora al ‘streamer’ Ibai Llanos per aconseguir trencar les fronteres entre els mitjans de comunicació clàssics i els nous».
Els nous i vells mitjans
També figuren la investigadora científica Lorna Real, la tenista Garbiñe Muguruza, el fundador d’Inditex Amancio Ortega, a presidenta d’Holaluz Carlota Pi, Alex Pina, creador de ‘La Casa de Papel’, Gerard Piqué en la seua versió d’empresari, la CEO de Shine Ibèria i Portugal, productora de Masterchef, Macarena Rey, l’empresari Rosauro Encalle i la periodista i escriptora Valeria Vegas.
La importància de la pandèmia està representada per la presència de Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, i la viròloga del CSIC Margarita del Val perquè «els seus coneixements, serietat i falta de sensacionalisme fan d’ella un referent a seguir, fins i tot quan apunta a perspectives poc falagueres que alguns volgueren ignorar.»
