La Conselleria de Sanitat i Salut Pública incorporarà l’any vinent 995 places més que se sumaran a les 6.000 plaça estructurals creades aquest 2022, de les quals 5.166 ja s’han incorporat en la primera fase, i les 842 restants s’estan ultimant la seua contractació.
Així ho ha anunciat el conseller de Sanitat i Salut Pública, Miguel Mínguez, davant la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts on també ha presentat els comptes del seu departament per a 2023, que ascendeixen a 8.258 milions d’euros, un increment del 5,36% i de quasi 420 milions respecte a les d’enguany.
“És un pressupost que augmenta en un 50% i en 2.765 milions d’euros respecte al de 2015. Destinarem 22,5 milions al dia a polítiques de prevenció i atenció, 7,5 milions diaris més que fa set anys. Una clara aposta del Govern valencià per continuar enrobustint el sistema sanitari públic” ha assegurat.
Aquestes noves places per a 2023 reforçaran nous serveis com la futura unitat de referència d’atenció a lesionats medul·lars crònics que s’obrirà a l’hospital de la Pedrera a Dénia; nous hospitals de dia de diabetis i unitats dempeus diabètic; els nous equips de diagnòstic i tractament d’última generació del pla INVEAT; el reforç de personal associat al Pla de Salut Mental, com, per exemple, els professionals dels nous hospitals de dia infantjovenils; o la posada en marxa de nous centres sanitaris o serveis.
De la mateixa manera, el 77% del pressupost es destinarà a pagar els salaris als professionals sanitaris i a finançar la despesa corrent amb el qual la sanitat pública valenciana desenvolupa la seua activitat, més de 6.400 milions.
Així doncs, el titular de Sanitat ha destacat que es destinaran 3.688 milions d’euros seran per a despesa en personal, 1.243 milions d’euros més que en 2015, per a “consolidar els processos d’estabilització i l’increment de plantilla en curs”.
Els fons destinats al personal sanitari resident s’incrementen quasi 36 milions per a augmentar en 303 professionals el personal en formació, tant mèdics com infermeres i altres categories.
Reducció llistes d’espera
D’altra banda, el conseller de Sanitat ha destacat que l’objectiu principal del seu departament és acabar amb les llargues llistes d’espera i per a això, es modificarà el decret 97/1996 perquè els pacients que hagen de ser operats de les patologies “més prevalents” puguen operar-se des de “el primer dia” en la sanitat privada si l’espera supera els dos mesos.
S’augmentarà així la col·laboració amb el sector privat amb un increment de la partida de reintegrament de les despeses derivades de la prestació d’assistència quirúrgica de 15 a 22 milions. “Són mesures excepcionals que s’estendran durant el període necessari fins que es normalitze la llista d’espera” ha assenyalat. També s’ampliaran els els fons d’autoconcert per a activitat quirúrgica i proves diagnòstiques fora de l’horari ordinari de 16 a 25 milions d’euros.
Per al Pla d’Atenció Primària es destinaran 112 milions d’euros com per exemple, dotar de nous equipaments de diagnòstic i tractament els centres de salut i millorar així la capacitat resolutiva d’aquests.
En aquest sentit, Sanitat està tancant la licitació de més de 2.300 equips mèdics: entre ells més de 500 dermatoscòpies, 332 equips per a fer electrocardiogrames, més de 200 ecògrafs, més de 70 desfibril·ladors o 340 equips de cirurgia menor, amb els quals resoldre problemes per als quals no fa falta entrar en quiròfan. Tot això amb una inversió de més de 14 milions d’euros.
També s’invertiran 12 milions d’euros en un sistema de gestió de la informació i d’anomenada a pacients en sales d’espera perquè l’activitat en els centres de salut siga més fluida i s’alleugerisca la càrrega burocràtica. O es destinaran 57 milions per a crear xarxes entre els diferents hospitals per a la realització de cirurgia robòtica i de radioteràpia intraoperatòria.
520 milions en inversions
Igualment, Mínguez ha assenyalat que en total s’invertiran 520 milions d’euros per a la millora de les infraestructures sanitàries, un increment del 20% i 85 milions més respecte a 2022. En aquest sentit ha indicat que actualment hi ha adjudicades obres per valor de 415 milions d’euros, una quantitat 34 vegades superior a 2015 quan hi havien 12 milions.
D’ells, 443 milions es destinaran a la construcció, reforma i dotació de centres sanitaris, als quals se sumen altres 13,5 de les aportacions als consorcis i als ajuntaments per a la millora d’infraestructures sanitàries. Aquests més de 400 milions d’euros es destinaran: 105 milions a atenció primària (un augment del 18,7% i 16,5 milions); 307,38 milions a atenció especialitzada (un increment del 22,8% i 57 milions); i 30,8 milions a Salut Mental, i Mitjana i Llarga Estada (un increment del 8,07% i 2,3 milions).
Per províncies, a Alacant, el Consell farà “un esforç inversor” en els programes d’assistència sanitària i de salut mental i hospitals de mitjana i llarga estada de més de 173 milions d’euros, un 39,1% del total, per damunt del pes poblacional de la província.
Es destinaran a l’ampliació de l’hospital d’Orihuela (29,3 milions) o l’ampliació de l’hospital de la Marina Baixa (23 milions), així com a reforma de l’hospital La Pedrera per a la posada en marxa de la unitat de lesió medul·lar (2,5 milions).
A la província de Castelló s’invertiran més de 61 milions d’euros, el 13,8% del total, un percentatge que també supera el pes poblacional per a realitzar actuacions com les obres d’ampliació i millora de les urgències a l’hospital General de Castelló (11,7 milions), l’ampliació de les ucis i de les consultes externes a l’hospital de la Plana (9 milions), i actuacions en els centres de salut de Vinaròs o Vila Real IV, entre altres.
Per a la província de València es realitzarà una inversió de 208 milions d’euros, el 47,1% del total per a l’ampliació de l’hospital Clínic (45 milions), el nou hospital d’Ontinyent (35,5 milions), l’Espai Sanitari Ernest Lluch Campanar (21 milions), o actuacions de millora als hospitals Peset, Arnau de Vilanova, Malva-rosa, Requena, Lliria, Sagunt o La Ribera.
Salut Mental
A més, en 2023 es realitzarà una inversió de 40 milions per al desenvolupament del Pla d’Acció de Salut Mental, ja que “la pandèmia i la irrupció de la COVID han situat la salut mental en un lloc prioritari per a l’agenda del sistema valencià”.
Aquest pla incorporarà mesures com la posada en marxa de nous hospitals de dia infant juvenil, i més equips d’intervenció comunitària especialment per a la població infantil i adolescent, unitats d’acolliment en crisi i reforços en àrees que acumulen més patologia greu. També un hospital de dia per a població adulta orientat a persones amb trastorns de l’alimentació o de la personalitat.
A més, quant a Salut Pública, el pressupost s’incrementa un 10% fins als 84 milions d’euros. Entre altres aspectes, es destinaran 8,2 milions d’euros a estendre la cobertura de vacunació, de manera que es continuarà amb la vacunació del papil·loma a xiquets, i es començarà a vacunar d’herpes zòster a persones de 65 i 80 anys. A més, es millorarà el sistema vacunal d’informació, que ja és referent a Espanya.
Salut de les dones
D’altra banda, Mínguez ha destacat que s’incorporaran als pressupostos nous serveis per a millorar l’atenció a la salut de les dones al llarg de totes les etapes de la vida. S’estendrà a totes les dones el Test Prenatal No Invasiu (TPNI), unes 37.000 cada any; es construirà la primera casa de parts a l’Hospital de la Plana; s’augmentarà l’edat del garbellat de càncer de mama fins als 74 anys; o s’estendrà de manera sistemàtica el garbellat de càncer de coll d’úter en les dones entre 25 i 65 anys.
També es farà una compra d’altres sis mamògrafs digitals i la implementació de projectes d’intel·ligència artificial de suport al diagnòstic. Al costat d’això es posarà en marxa una càtedra de gènere i salut amb la Facultat de Medicina de la Universitat de València amb l’objectiu d’analitzar les diferències de salut i les característiques les malalties per gènere. Un conjunt d’iniciatives que aconsegueixen els 12,5 milions d’euros.
44,2 milions en ajudes a copagaments en farmàcia
D’altra banda, en prestació farmacèutica es destinaran 44,2 milions d’euros per a l’eliminació dels copagaments en la població vulnerable. En aquest sentit, es manté les ajudes a pensionistes amb rendes baixes, persones amb diversitat funcional, menors, aturats o famílies monoparentals. Un milió de persones s’han beneficiat fins a mitjan any.
