El valencianisme reivindica les seues idees

Jordi Manent i Abelard Saragossà presenten dos llibres crítics i transformadors
 
Un dels llibres que s'ha presentat recentment a València
Un dels llibres que s'ha presentat recentment a València | Cedida

 

 

Hi ha corrents de fons dins del valencianisme que van traent el cap i que expressen les noves idees. La setmana passada es presentaren a la ciutat de València dos llibres que són tan crítics amb la realitat que els envolta com transformadors per les propostes alternatives que s’oferixen. Els dos van en la línia valencianista (i no catalanista).

 

D’una banda, el passat 20 de juny es va presentar a l’Octubre. Centre de Cultura Contemporània de València, seu d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), el llibre La nova articulació catalana-valenciana-balear (Edicions de la Revista de Catalunya). Es tracta d’un llibre col·lectiu coordinat pel filòleg i historiador Jordi Manent que s’autodefinix com a “postfusterià, alhora que revisionista i autocrític”. És un assaig on participen 26 professionals d’arreu de l’eix mediterrani “que pretén donar un nou impuls i nous enfocaments a la coordinació entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears”. El volum compta, per primera volta en la història, amb les salutacions dels presidents valencià, balear i català. El secretari d’ACPV, Toni Gisbert, el periodista Víctor Maceda i el professor d’economia de la UPV Elies Seguí-Mas, a més del mateix Jordi Manent, foren els encarregats de parlar de l’assaig.

 

 


Abelard Saragossà i Jordi Manent, durant la presentació del 'Valencianisme lingüístic'
Abelard Saragossà i Jordi Manent, durant la presentació del 'Valencianisme lingüístic' | Cedida

 

 

Noves perspectives dins el valencianisme

 

D’altra banda, el filòleg, professor de la Universitat de València i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Abelard Saragossà va presentar, el 21 de juny passat al Museu de la Ciutat de València, el seu darrer volum titulat El valencianisme lingüístic (Editorial Àrbena), on tracta el valencianisme “des de dos perspectives necessàries: la lingüística (estudi de paraules, formes i construccions) i la social”. I afirma que “evitant el secessionisme i el catalanisme, l’objectiu és ser pro valencians (i no ser anti res)”. Així, “lluny de l’essencialisme, l’elitisme i el maximalisme (els uns tindrien tota la raó; els altres, gens), esta obra fa moltes anàlisis i aportacions sobre el model lingüístic valencià que més ens ajudarà als valencians a dirigir la nostra societat amb dignitat, autoestima i solidaritat”.

 

La part polèmica del llibre són les crítiques dirigides als Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, els quals van en contra, segons Saragossà, de les paraules i les formes a què dóna prioritat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El també acadèmic Àngel Calpe i el filòleg Jordi Manent foren els que presentaren el volum.




Comentaris