Un 3 sobre 10. Aqueixa és la nota que atorguen els dietistes-nutricionistes del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa) a l’alimentació dels valencians i valencianes en el segon informe Com mengem en la Comunitat Valenciana?, on han analitzat els principals hàbits alimentosos i les mancances que presenta la població en valenciana en la seua dieta segons la seua franja d’edat.
I els resultats són bastant cridaners i negatius perquè d’una puntuació mitjana de 6 sobre 10 que s’havia obtingut en 2018, s’ha passat quatre anys després, amb una pandèmia i un confinament per mitjà, a un clar suspens. Els professionals de la nutrició han atorgat tan sols una puntuació de 3 sobre 10 als hàbits d’alimentació dels valencians.
“A pesar que podíem sospitar que la pandèmia havia influït per a malament en la nostra dieta, els resultats són molt pitjors de l’esperat” ha manifestat el president del CODiNuCoVa, Luis Cabañas, que ha lamentat que “ni tan sols freguem l’aprovat. Hem fet massa passos arrere en aspectes com el sedentarisme, la qualitat de l’alimentació, conductes sobre ella compulsives i, al final, redunda en major obesitat. En definitiva, hem perdut qualitat de vida i, per tant, comptem aquests passos com a anys de vida potencialment perduts”.
Segons les dades proporcionades pel Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana, s’ha detectat que un 36% de la població valenciana pateix sobrepés, mentre que l’obesitat la pateixen un 18% d’homes i un 14% de dones. Així mateix, asseguren que després de l’augment dels casos d’excés de massa grassa en els pacients que acudeixen a les consultes de nutrició, aquestes xifres són “superiors”.
Al costat de l’increment dels casos d’obesitat i sobrepés, també s’ha vist un augment del nombre de trastorns de la conducta alimentària (TCA), especialment en gent jove, així com un major increment de patologies cròniques. Això tal com ha indicat el dietista-nutricionista es deu tant a les situacions d’estrés i ansietat generades per la pandèmia, com per la fam emocional o l’avorriment suplit amb menjar.
“S’han incrementat les conductes d’alimentació compulsiva i també s’han adquirit hàbits nocius difícils de modificar, com l’augment de la ingesta d’ultraprocessats o el sedentarisme”, ha indicat el dietista-nutricionista, que també ha assenyalat la necessitat de “dissenyar accions concretes” per a reduir aquestes conductes i hàbits, però que per a això fan faltes places públiques en Sanitat destinades a dietistes-nutricionistes, ja que només hi ha huit en tota la Comunitat.
Alimentació per edats
Els menors de 18 anys tornen a ser la franja de població l’alimentació de la qual és pitjor valorada, principalment per “les males eleccions” de compra de les famílies, a causa de causes que van des de la publicitat enganyosa a la creença que els xiquets han de menjar coses diferents dels adults.
Pel que fa als joves de 18 a 30 anys cal acudir a la falta de temps o a la mala organització dels menjars com el motiu que la seua alimentació no siga considerada “bona”, seguit dels menjars fora de casa, mentre que en la franja de 30 a 45 anys el cansament comença a aparéixer com a tercer motiu de la mala alimentació.
Quant als aliments o productes consumits, augmenta la presència de brioixeria, dolços i ultraprocessats en la dieta de la població infantil, que continua tenint importants mancances quant a consum de fruita, verdures i hortalisses, llegums i peix. “En definitiva, no compten amb una dieta variada i equilibrada”, assenyala Inma Girba.
“A partir dels 45 anys ens trobem amb un canvi en l’alimentació dels i les valencianes: augmenta el consum de carn, peix, fruites, verdures i hortalisses respecte als més joves i, en línies generals, la seua alimentació és més variada i equilibrada”, explica la responsable de Restauració Col·lectiva, Inma Girba, a pesar que en totes les franges d’edat existeix un compte pendent amb els llegums “que hauríem de consumir-les entre 3 i 4 vegades per setmanes”. Entre els 45 i els 60 anys es detecta, una manca de lactis i ous i apareix el cansament com a motiu a l’hora de saltar-se el sopar, la pitjor ingesta que realitzen els adults.
“A mesura que envellim canvien les nostres necessitats calòriques i nutricionals. En aquelles persones majors de 60 anys ja s’observa que la soledat influeix en els hàbits d’alimentació i, a partir dels 75 anys, l’oblit és clau a l’hora de saltar-se uns certs menjars”, conclou Inma Girba.
