A Espanya prop del 40% dels xiquets i xiquetes en risc de pobresa procedeixen de famílies amb ocupació, segons adverteix Save the Children, que destaca que Espanya és el tercer país d’Europa amb major taxa de risc de pobresa i exclusió social infantil, només per darrere de Romania i de Bulgària.
D’acord amb l’estudi, un de cada tres xiquets i xiquetes espanyols viu per davall del llindar de pobresa (60% de la mitjana de la renda nacional), pateixen manca material severa o viuen en llars amb baixa intensitat d’ocupació.
En el seu informe ‘Garantir el futur dels xiquets i xiquetes: com acabar amb la pobresa infantil i l’exclusió social a Europa’ publicat este dimarts, l’entitat alerta que actualment quasi 20 milions de xiquets en tota Europa creixen en esta situació, una xifra que s’havia reduït en els últims anys però que ha crescut de nou amb la pandèmia (abans de la covid era de 18 milions).
L’organització indica que abans de la crisi, 18 milions de xiquets i xiquetes, aproximadament una de cada quatre, creixien en risc de pobresa o exclusió social en tota la UE i després de la COVID-19 la xifra ha aconseguit els 20 milions, pot augmentar encara més si no es prenen mesures urgents.
Constata que els menors que creixen en famílies monoparentals femenines o nombroses, d’origen migrant, amb discapacitat, pertanyents a una minoria ètnica i de zones rurals o desfavorides es troben entre els més afectats per la pobresa.
Accés limitat a l’educació 0-3
Save the Children alerta també que milions de xiquets en tota Europa no tenen un accés limitat a l’educació de 0 a 3 anys i a les cures primerenques, així com a un menjar saludable cada dia.
L’ONG apel·la al Govern perquè estenga les beques menjador, que només aconsegueixen al nostre país a l’11% de xiquets i xiquetes en l’educació obligatòria, lluny del 27,4% de xiquets i xiquetes que estan en situació de pobresa, segons xifres de l’informe.
A més, la cobertura és molt desigual en el territori espanyol: el 2% dels xiquets i xiquetes de la Regió de Múrcia accedeixen esta beca, a Melilla són el 18% i a la Comunitat Valenciana i a Canàries, el 25%.
En este sentit, avisa que la pobresa és un dels factors de risc que expliquen els elevats nivells d’obesitat i sobrepés en la infància a Espanya: l’obesitat es duplica en les famílies de menys 18.000 euros a l’any de renda enfront de les de més de 30.000 euros.
Save the Children proposa la introducció d’una esmena en el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat que amplie la dotació de les ajudes de menjador en 100 milions d’euros i promoga l’accés a menjador escolar gratuït fins a arribar en quatre anys a tots els xiquets i les xiquetes sota el llindar de la pobresa, acordant aqueix últim com el llindar estatal mínim de renda per a accedir a estes ajudes.
Xiquets i xiquetes sense habitatge adequat
També analitza l’estudi de l’organització l’accés a l’habitatge adequat, que, adverteix, pot tindre conseqüències sanitàries, socials i de desenvolupament adverses al llarg de la vida dels xiquets i xiquetes. A Espanya a penes existeix habitatge social, sent el percentatge sobre el parc total “un dels més baixos a nivell europeu”, assegura.
A més, afig que “la privació d’habitatge, viure en condicions inadequades i d’amuntegament o el risc de desnonament és la realitat quotidiana de la majoria dels xiquets i xiquetes que s’enfronten a la pobresa a Europa”.
Save the Children considera que el desenvolupament del Pla d’Acció de Garantia Infantil a Espanya és una oportunitat important per a abordar la pobresa infantil i demana al Govern que adopte un enfocament integral per a tractar les desigualtats socials, invertint també en el redisseny del sistema fiscal espanyol perquè funcione a favor de les famílies amb xiquets i xiquetes en situació de pobresa.
Igualment, demana que s’augmenten les ajudes econòmiques directes als xiquets, xiquetes i a les famílies, ja que, segons indica, en l’actualitat les ajudes a la criança es troben entre les més baixes de la UE, i reclama continuar reforçant l’Ingrés Mínim Vital perquè, al costat de les rendes mínimes autonòmiques, abast a les famílies en situació de pobresa i no sols en situació de pobresa severa.
