Tots hem experimentat estrés en algun moment de les nostres vides i la majoria de nosaltres també ha patit això de “no poder més, no saber què fer i estar a punt d’explotar”. És una cosa perfectament normal. Al cap i a la fi, l’estrés és una resposta habitual, tant del nostre cos com de la nostra ment, davant estímuls de gran intensitat, ja siguen positius com a negatius.
El problema succeeix quan la situació es torna persistent, és a dir, quan vivim dia a dia amb estrés, des que ens alcem fins que ens anem al llit, perquè el nostre cervell no està preparat per a això.
Com ens afecta l’estrés?
De sobte, tenim la sensació de pèrdua de control o estem a punt de perdre-ho, tot es torna amenaçador i ens percebem incapaços de fer front a les circumstàncies, sobretot, si les condicions estressants s’allarguen en el temps.
De fet, no sols la nostra ment reacciona, sinó que també ho fa el nostre cos: mal de cap, contractures, problemes d’estómac… Quan sentim que no podem més i l’ocorregut pot amb nosaltres, quan els pensaments s’ennuvolen i tot és caos al nostre voltant, ens trobem en la zona roja de l’estrés: és a dir, estem al límit.
Viure així ens afecta, i molt, entre altres coses perquè acabem perdent el control del nostre pensament, el qual passa a les mans de la por i l’angoixa constant.
I en aqueix estat és difícil reaccionar des de la reflexió amb una resposta coherent, més aviat el que acaba passant és que responem automàticament per davall de la nostra intel·ligència, des de la impulsivitat, o cosa que és el mateix, reaccionant sense adonar-nos. Ja no pensem de manera lògica, sinó atrapats per les nostres emocions, la qual cosa comporta un gran cost.
Com afecta l’estrés crònic al cervell?
Quan experimentem estrés, es redueix l’aportació d’energia al cervell, pel fet que en aqueixes circumstàncies hi ha altres parts del cos que es prioritzen, com els músculs.
Això ocorre perquè el cervell percep que ens trobem davant una amenaça i encén el seu sistema d’alarma per a ajudar-nos a escapar o defensar-nos, una resposta molt primitiva, però que implica com a màxima prioritat la supervivència i que comporta l’anul·lació de la nostra part més racional (l’amígdala inactiva l’escorça prefrontal), perquè per al nostre instint el més important no és raonar, sinó actuar.
Com a conseqüència, l’acompliment cognitiu s’anul·la o s’alenteix, la qual cosa al seu torn implica dificultats per a focalitzar l’atenció, l’aparició de dubtes i inseguretats, fallades cognitives, visió de túnel (només es veu el negatiu), la pèrdua de memòria i fins i tot la incapacitat per a asseure nous records, això últim a causa de l’alliberament constant de cortisol. I sembla que visquem permanentment en estat negatiu.
I al cos?
La relació ment-cos existeix i és indivisible. Per això, es pot produir un augment de la taxa cardíaca, l’activitat renal i el factor coagulador de la sang. De fet, algunes investigacions afirmen que l’estrés crònic també podria augmentar els nivells de colesterol dolent o LDL.
Claus per a gestionar l’estrés
És important detectar quin és el detonant del teu estrés, per a més endavant poder aplicar les estratègies en el moment adequat.
Quan experimentes estrés és perquè penses que no pots fer front a una situació determinada, és a dir, creus que no tens els recursos personals suficients. A vegades serà així, però moltes altres no.
Ara bé, això no significa que t’òmpligues de positivisme, sinó més aviat que sigues realista i no et deixes portar per la por. Potser la situació no és fàcil, però si ho tens en compte i consideres la possibilitat que no isca bé i que aprendràs d’això, segurament el nivell d’estrés disminueix.
Què sents?
identificar les emocions que experimentes és essencial, d’esta manera podràs detectar quins pensaments irracionals les estan alimentant i entendràs la famosa connexió entre pensament i emoció.
Respira, relaxa, aprén a mantindre la calma
En un estat normal, respirem entre 17-18 vegades per minut, però quan estem baix estats d’estrés o ansietat, esta xifra pot arribar fins a duplicar-se. D’aquí ve que siga essencial treballar la respiració, perquè no sols t’ajudarà a estar més relaxat, sinó que també t’aportarà nombrosos beneficis. Posa’t un objectiu: realitzar 10 respiracions per minut.
No t’oblides d’organitzar el teu temps
És l’últim, però no el menys important. Gestionar el teu temps i les teues prioritats és fonamental i no sols a nivell laboral, sinó a tots els nivells. El desordre és un gran amic de l’estrés, per la qual cosa has de prioritzar i tindre en compte quines coses i aspectes de la teua vida ocupen els primers llocs en la teua escala de prioritats. I per descomptat, entre ells, has d’estar tu.
