Tot allò que et cal saber sobre l’herpes zòster

.


Rebre les notícies de València Diari

 

L’herpes, aquell desconegut molest que a vegades s’instal·la al nostre cos sense que ens n’adonem, té diverses tipologies: el labial, el genital i el simple són els més freqüents i, per tant, els més coneguts. Ara bé, un dels més nocius és l’herpes zòster, una malaltia infecciosa originada pel virus causant de la varicel·la. 

 

  

En este article aprofundirem en l’herpes zòster, definint-lo, parlant dels seus símptomes, de les causes que l’originen, de les vies de contagi i dels possibles tractaments per combatre’l.

 

 

En què consisteix l’herpes zòster?

L’herpes zòster apareix en alguns individus que en algun moment de la vida han passat la varicel·la, perquè prové del mateix virus, tal com narrarem de manera més extensa unes línies més avall.

 

  

És una malaltia infecciosa que deixa una particular marca visible al cos: fa que ixquen erupcions i butllofes a la pell dels que la pateixen, unes alteracions cutànies que normalment van desenvolupant-se al voltant d’un dermatoma —la zona de la pell que està vinculada amb un determinat nervi. Aquests símptomes causen una sensació de cremor, fet pel qual també se’l coneix, de manera no oficial, amb la denominació de «Foc de Sant Antoni».

 

 

  

És molt habitual entre la gent major i entre els individus que pateixen problemes vinculats amb el sistema immunitari. També cal destacar que se n’han diagnosticat més casos en persones d’ètnia caucàsica que d’altres ètnies.

 

Què el provoca i quin vincle té amb la varicel·la?

L’herpes zòster està originat per la infecció que provoca el virus varicel·la-zòster, un dels huit tipus existents del virus de l’herpes o ‘herpesviridae’. En este mateix grup es troben, entre altres, els virus que causen l’herpes genital, l’herpes simple, el virus de la rosèola o el citomegalovirus, relacionat amb la mononucleosi.

  

Normalment, els afectats pel virus solen ser els nens d’entre 1-9 anys d’edat, que agafen la varicel·la —una malaltia en què, a part de símptomes com ara mal de cap, febre, marejos, nàusees i vòmits, també apareixen lesions i butllofes a la pell dels que la pateixen. En els casos més greus fins i tot es poden inflamar parts del cos com ara els pulmons o l’encèfal, produint-se pneumònies i encefalitis, respectivament.

  

En els casos de varicel·la, una vegada passada la malaltia qui l’ha patit desenvolupa una immunitat contra els seus símptomes. Tot i això, el virus continua present i latent al sistema nerviós de qui l’ha patit, als ganglis de les arrels dorsals i al nervi trigemin. Durant el període d’adultesa, el virus es torna a activar en un 10% dels afectats, cosa que fa que apareguin els símptomes de l’herpes zòster.

 

Els elements que s’han relacionat amb la reactivació de la malaltia són l’estrès psicosocial, que pot arribar a perjudicar el sistema immunitari si està present en l’individu de manera molt freqüent, el consum prolongat d’esteroides, els traumatismes i els sistemes immunitaris afeblits —com ara a causa del càncer o de la sida.

 

De quina manera es transmet aquest virus?

L’herpes zòster es transmet a través de les butllofes tan particulars que causa a la pell dels seus afectats. Durant un període que sol tenir un abast de set dies, l’herpes pot encomanar-se a les persones que mantinguen un contacte directe amb les ferides o butllofes de la pell de l’infectat. Ara bé, una vegada passada esta setmana aproximada en què hi ha molt de risc de contagi, les probabilitats d’encomanar-lo disminueixen de manera molt significativa i ja no inclouen el contacte indirecte o la via aèria com a formes de contagi.

  

En el cas que un individu portador del virus l’encomani a un altre que mai no hi hagi estat en contacte, molt probablement aquest últim presentarà els símptomes i les afectacions típiques de la varicel·la i no de l’herpes zòster pròpiament dit, que es desenvolupa quan es torna a activar el virus una vegada la varicel·la s’ha passat i superat

Quins són els símptomes que apareixen quan es té l’herpes zòster?

En una fase inicial, l’herpes zòster sol provocar formiguejos, mal, picor i cremor a la zona afectada de la pell, normalment en una de les bandes del cos de l’infectat —com ara a la meitat de la cara. En aquest moment el virus també pot ocasionar altres símptomes, entre els quals destaquen la febre, la fotofòbia, les molèsties a l’abdomen o a la zona del cor i un malestar generalitzat.

  

La segona fase es produeix entre uns dies i unes dues setmanes després de la infecció. En aquest moment, a la pell del malalt s’hi comencen a veure diverses erupcions que, més endavant, es transformaran en butllofes carregades de líquid i que normalment fan força mal. Durant aquest període, el malalt pot patir calfreds, febre, problemes a l’estómac, mal de cap i dolors musculars.

 

Entre una setmana i quinze dies després de sortir, les butllofes es van assecant i comencen a formar crostes que acabaran desapareixent quan es curin del tot les lesions. Ara bé, encara que visiblement ja no quedi cap resta del virus, pot ser que hi hagi diverses molèsties i alguns trastorns que continuïn durant un període relativament llarg, que pot arribar a superar els trenta dies. Fins i tot, en el cas dels dolors, poden arribar a seguir afectant l’infectat durant diversos anys: es tracta de la ‘neuràlgia postherpètica’. 

 

Quin és el tractament més adequat per a l’herpes zòster?

Avui en dia, per lluitar contra l’herpes zòster hi ha vacunes amb un èxit que oscil·la entre el 50% i el 90% i que, si s’administren abans d’agafar el virus —fins i tot si s’arriben a desenvolupar els símptomes de la malaltia— disminueixen les probabilitats que aparegui o que perdurin els dolors vinculats amb el sistema nerviós que algunes vegades continuen afectant el malalt quan les butllofes ja s’han curat.

  

Si ja s’ha agafat el virus i es comencen a notar les lesions a la pell, aleshores s’administren antivirals com ara Aciclovir i Nervinex, que mitiguen la gravetat i també la durada dels efectes ocasionats per l’herpes zòster.

  

En els casos greus de pacients que presenten neuràlgia postherpètica, esta afecció es tracta amb diversos fàrmacs com ara el paracetamol, la gabapentina, els antiinflamatoris no asteroïdeus —o AINE— i fins i tot amb alguns opiacis

 

Últimes notícies

Notícies relacionades

Activar notificacions D'acord No, gràcies