La Sala Penal ha confirmat les condemnes a 23 anys i mig de presó que el Tribunal Superior de Justícia de València va imposar a una dona pel delicte d’assassinat del seu marit en un aparcament d’Alacant l’agost de 2018 ja 22 anys i mig de presó a un amic i cuidador d’ella.
La Sala desestima els recursos de cassació interposats pels dos condemnats contra la sentència recorreguda, que va apreciar l’agreujant de disfressa i va incrementar en un any la pena de presó que els va imposar un Tribunal de Jurat de l’Audiència Provincial de València (22 anys i mig per a ella i 20 anys de presó per a ell) per un delicte d’assassinat, amb l’agreujant de parentiu en l’acusada.
Els fets provats recullen que l’acusada, amb el coneixement i acord de l’altre acusat, amb el propòsit d’acabar amb la vida del seu marit, va concertar una cita amb este al voltant de les 9:30 o 10 de la nit del 20 d’agost de 2018, quinze dies després de casar-se, en un aparcament a l’aire lliure enfront de la mar.
La dona li va dir que celebrarien un sopar romàntic a la qual també assistiria el seu cuidador i que farien flors en cert lloc en memòria d’éssers estimats d’ella. Per a això, li va comentar que haurien de saltar una tanca i que no s’espantés al veure’ls perquè vestirien roba fosca.
Un cop allà, els dos acusats amb peces fosques i amb gorres per amagar els seus trets facials i disminuir la seua aparença habitual, el cuidador es va aproximar a la víctima i va començar a agredir amb un tornavís o instrument semblant, fent-ho retrocedir per evitar l’agressió fins que van arribar a un espai entre dos cotxes estacionats, on va caure.
L’acusada va subjectar i va colpejar al seu espòs mentre el seu cuidador continuava clavant-li successives vegades el tornavís o instrument que utilitzava fins que va perdre el sentit, morint a conseqüència d’una de les ferides que va patir, segons els fets provats.
En la seua sentència, la Sala recolza l’aplicació de l’agreujant de disfressa que va ser apreciada pel Tribunal Superior de Justícia de València, el que va suposar un increment de la pena per als dos condemnats, però no pel Tribunal de Jurat de l’Audiència Provincial.
Afirma que “l’ús de roba negra, juntament amb una gorra del mateix color, durant la nit i en lloc despoblat, amb la deliberada intenció d’evitar possibles identificacions, és un mitjà objectivament apte per evitar que tercers puguen adonar-se de l’execució del delicte o puguen identificar els autors”.
A més, és contundent, “es tracta d’una aptitud que es dedueix sense grans esforços argumentals dels propis fets i que en este cas està estretament relacionada amb el temps i lloc en què es va produir el delicte, al que no obsta el fet que estees vestimentes no impediren la identificació i detenció dels autors al donar-se la casualitat que dos persones que feien esport (un d’ells policia) sentiren els crits de la víctima i, a l’observar atentament el que passava, procediren a intervenir”.
Per això, assenyala que l’ús de disfressa constitueix una circumstància modificativa de la responsabilitat criminal, Que la doctrina categoritza com objectiva, quan facilita l’execució del delicte i comporta una major desprotecció del bé jurídic.
La sentència explica que l’autor utilitza la disfressa per no ser identificat i eludir les pròpies responsabilitats i esta finalitat no només es persegueix quan les dificultats d’identificació s’orienten a la víctima del fet, si no quan van dirigides a evitar la identificació de tercers.
